Caixa Andorrana de Seguretat Social
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) és una entitat parapública encarregada de gestionar el sistema de seguretat social d'Andorra. Fou creada l'any 1968. El sistema de Seguretat SocialEl sistema andorrà de seguretat social es fonamenta en els principis d'universalitat, unitat, solidaritat i igualtat, i es basa en el copagament. Cobreix més del 90% dels residents i és obligatori afiliar-s'hi per a tots els assalariats al país. La CASS gestiona els reemborsaments de les despeses sanitàries, amb un índex d'entre el 75% i el 100%. Es reemborsen el 75% dels costos de medicaments i visites al metge, el 90% de les despeses d'hospitalització i el 100% en cas d'accident laboral. El ciutadà paga la resta. A les persones sense recursos se'ls cobreix tot el tractament.[1][2] El sistema s'estructura en dues branques:
Només uns pocs metges són assalariats; la majoria són professionals liberals que els pacients trien lliurement. El 2018 es va introduir el procediment de triar un metge de capçalera: davant d'un problema mèdic, és aquest professional qui fa la primera visita i deriva el pacient a un especialista si s'escau. D'aquesta manera, el ciutadà paga només el 25% del cost de la visita que li pertoca.[1][3] Per a aquells tractaments mèdics que no es poden fer a Andorra, existeixen convenis amb centres d'Espanya i França. Cotitzacions a la CASSLa llei andorrana estableix que per als assalariats per compte aliena la CASS ha de recaptar el 22% del seu salari brut mensual. Aquest import queda repartit entre treballador i empresari:[4]
No obstant això, és l'empresa la que s'encarrega d'abonar mensualment les quantitats directament a la CASS, i per això algunes empreses decideixen assumir un major percentatge de les cotizacionespara així alliberar en part als seus treballadors. Els treballadors autònoms, en ser considerats treballadors a Andorra estan també subjectes al règim de la Seguretat Social. La diferència radica que tenen un sistema propi en el qual totes les cotitzacions van a càrrec seu.S'estableix la base mínima de cotització per a un autònom com el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de persones assalariades a la CASS de l'any natural immediatament anterior segons estableix la llei, i sobre aquest import s'aplica el percentatge del 22% del salari. D'aquesta quantitat total, es destina un 10% per a la branca general i un 12% per a la jubilació del treballador autònom. No obstant això, cal assenyalar que aquells autònoms que compleixin certs requisits especificats per la mateixa CASS podran acollir-se a reduccions i pagar menys mensualment. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia