CASA 2.111

CASA 2.111

Tipus	bombarder mitjà
Fabricant	Construcciones Aeronáuticas
Dissenyat per	Siegfried and Walter Günter ^(en)
Basat en	Heinkel He 111
Primer vol	21 maig 1945
En servei	1945  –  1973
Operador/s	Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol
Producció	1945 — 1956
Construïts	236

El CASA 2.111 Pedro (Pere en castellà) fou un bombarder i transport desenvolupat per la companyia espanyola Construcciones Aeronáuticas S.A. com a derivació directa i sota llicència de l'aparell alemany Heinkel He 111H-16. Tot i ésser constructivament similar, estava millor armat i les últimes unitats equipades amb motors com els Rolls-Royce Merlin 500-20.[1]

Disseny i desenvolupament

El projecte sorgí del desig d'actualitzar i modernitzar la flota de He 111B que el Tercer Reich alemany havia enviat al bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola. Inicialment s'adquiriren variants He 111E-1 d'Alemanya però, les creixents dificultats productives i logístiques d'aquesta conforme evolucionava la Segona Guerra Mundial feren que l'any 1940 el règim franquista, emprant l'empresa nacionalitzada CASA, comprara la llicència de producció per 200 unitats He 111H-16 de construcció enterament nacional als tallers sevillans de l'empresa. No obstant això diversos problemes feren que l'aparell no s'enlairés fins a 1945. Principalment les dificultats per adquirir els motors Junkers Jumo 211F-2. Finalment 117 d'aquests hagueren de ser comprats a França però la dificultat per adquirir recanvis feren que les últimes unitats foren adaptades als motors Rolls Royce Merlin 500-20 més moderns i potents.

Ambdues plantes motrius donaren lloc a variants de bombardeig, reconeixement, transport i entrenament.

Història operacional

El primer vol d'un CASA 2.111 es realitzà amb èxit el 23 de maig de 1945, aquest anava equipat amb motors Junkers Jumo 211F-2 però, la fi de la Segona Guerra Mundial feu impossible adquirir-ne més així que l'any 1956 es decidí emprar els motors Rolls-Royce Merlin 500-20 com a alternativa. Un total de 173 d'aparells bombardeig i reconeixement foren instal·lats amb aquests nous motors rebent les designació B i D respectivament. Per fer espai als motors s'instal·laren góndoles noves derivades del model britànic emprat en avions com el Bristol Beaufighter II o l'Avro Lancaster.

Algunes unitats foren emprades a la Guerra d'Ifni en rols de transport i suport aeri proper[2] abans d'ésser retirades durant la dècada dels seixanta. Els aparells emprats al transport civil romangueren operatius fins a la dècada dels setanta. Tot i que la majoria d'unitats foren desballestades, com a mínim 14 aparells foren comprats per entusiastes o museus en un intent de preservar les últimes iteracions del cèlebre bombarder alemany.[3]

Variants

2.111A

Variant inicial equipada amb motors Jumo 211F-2.

2.111B

Adaptació de l'anterior als motors Rolls-Royce Merlin 500.

2.111C

Versió 2.111A desenvolupada per dur a terme reconeixement. Equipada amb material fotogràfic.

CASA 2.111D al Flugausstellung Hermeskeil amb la coloració típica de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial.

2.111D

Subvariant de 2.111B emprada pel reconeixement.

2.111E / 2.111T8

Única variant d'ús civil. Amb capacitat per 8 passatgers.

2.111F

Variant d'entrenament amb control duplicat.

Especificacions (2.111B)[4]

CASA 2.111 al Musée de l'Air et de l'Espace de Le Bourget.

Característiques generals

• Tripulació: 5
• Longitud: 16,4 m
• Envergadura: 22,5 m
• Altura: 3,9 m
• Superfície alar: 86,5 m²
• Pes màxim: 14.000 kg
• Planta motriu: 2 motors Rolls-Royce Merlin 500-29 de 1.179 kW (1600 CV) en V12 amb refrigeració líquida.

Rendiment

• Velocidad màxima: 440 km/h a 4.500 m
• Rang: 1.950 km
• Sostre: 7.800 m

Curiositats

• De forma similar als HA-1112 en el paper de Bf 109, alguns CASA 2.111 foren emprats per representar He 111 a diverses pel·lícules bèl·liques com ara La Batalla d'Anglaterra i Patton.
• Un dels pocs exemplars conservats capaços d'enlairar-se, i suposadament l'exemplar que feu servir el general Francisco Franco, es va estavellar el 10 de juliol de 2003 durant un intent d'aterratge a l'Aeroport Municipal de Cheyenne provocant la mort dels seus dos tripulants.[5]

Referències

1. «CASA 2.111H (Spanish HE-111H)» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2019].
2. «The Ifni War» (en anglès). Sahara Question. Arxivat de l'original el 2020-05-22. [Consulta: 25 agost 2019].
3. «CASA 2.111 | Southend Airport Aviation Database». [Consulta: 25 agost 2019].
4. Museum, Deutsches. «Deutsches Museum: He 111» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-08-23. [Consulta: 24 agost 2019].
5. Nieuwint, Joris. «Gone Forever: The Last Flying Heinkel He 111 / CASA 2.111, Crashed in 2003 (Watch)» (en anglès), 23-04-2016. [Consulta: 24 agost 2019].