Còdec sense pèrdua
Els còdecs o algorismes sense pèrdues (en anglès, lossless) es caracteritzen en què la informació codificada que es recupera coincideix exactament amb l'original. Això succeeix quan s'utilitzen algorismes de processament que no introdueixen error i permeten que les dades originals puguin ser reconstruïdes. El més important en aquests casos és que la informació no variï. Per tant, els arxius contindran un alt volum de mostres, adquirint grans dimensions que requeriran nombrosos recursos per processar-les. S'aconsegueixen factors de compressió de 2 a 4, és a dir, redueixen fins a una quarta part la mida de la informació. El factor de compressió dependrà de les característiques del senyal. S'utilitza còdecs sense pèrdues en formats de dades, on no es pot permetre cap variació respecte a les dades originals, ja que podria representa una pèrdua total de la informació. També són utilitzats en situacions tal com les mèdiques (raigs X), on la precisió de les dades i imatges és imprescindible. S'ha de tenir en compte que el pas previ a qualsevol processament digital d'àudio i vídeo és la digitalització. En aquest procés té lloc el mostratge i la quantització de dades, on es produeix un error inevitable que limita la qualitat d'entrada, però que pot arribar a ser inapreciable. Aquesta limitació es deu a la determinació pels bits per mostra (bits/sample), mostres per imatge (samples/picture) i la freqüència d'imatges en vídeo (frame/rate). Per dur a terme la codificació sense pèrdues s'utilitzen algorismes basats en l'eliminació de la redundància, ja que permeten recuperar la informació original sense variacions. Aquest mètode es basa en el grau de predicibilitat d'una informació quan el senyal conté uns patrons repetitius. La transformació d'un senyal en funció d'aquests patrons permet reduir-ne/eliminar-ne la redundància.
Mètodes basats en algorismes sense pèrdua de qualitatImatge fixa
Vídeo
Àudio
DadesVegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia