Bundu
Bundu (També Bondu, Bondou i Boundou) fou un estat en Àfrica de l'oest, més tard un protectorat francès dins de la colònia del Senegal. Estava situat entre el riu Falémé i el curs superior del riu Gàmbia, que és entre 13 i 15 graus Nord, i 12 i 13 graus oest. DescripcióEl país és un planell elevat, amb turons en les parts del sud i centrals. Aquests són generalment poc productives, i cobert amb fusta atrofiada; però el país baix és fèrtil, i finament cobert amb baobabs, tamarinds i diversos arbres de valuoses fruites. Bondu està travessat per torrents, els quals flueixen ràpidament durant les pluges però són buits en l'estació seca; tals corrents que són conegudes en aquesta part d'Àfrica de l'oest com a marigots. Els habitants són majoritàriament fuls, encara que el comerç és en gran part a les mans dels mandings. La religió i les lleis del país són l'islam, encara que els preceptes d'aquella fe no són molt rigorosament observats.[1] HistòriaBondu va ser controlat pels governants Mande fins a la segona meitat del segle xvii quan els musulmans fuls van iniciar el que és considerat com la primera gihad dels fuls a l'Àfrica de l'oest.[2] El regne fou fundat en data desconeguda a la segona meitat del segle xvii. Mungo ParK, el primer viatger europeu a visitar el país, va passar a través de Bondu el 1795, i va haver de patir moltes exaccions del monarca regnant. La residència reial era llavors a Fatteconda; però quan el major William Gray, un agent britànic que va intentar solucionar el problema del Níger, va visitar Bondu el 1818 havia estat traslladada a Bulibani (Boolibany), una població de 1500-1800 habitants, envoltada per una forta paret d'argila. L'agost de 1845 el rei de Bondu va signar un tractat que reconeixia la sobirania francesa sobre el seu país. El tractat va ser desatès pels nadius, però el 1858 Bondu va caure definitivament sota control francès.[1] El regne fou annexionat el 4 de febrer de 1905 si bé es van conservar els caps de cantó. Reis (Eliman i des de vers 1775 almami)
Referències
Fonts
Bibliografia addicional
|
Portal di Ensiklopedia Dunia