Bitllet de cinc-cents euros

Bitllet de 500 euros

(Eurozona i Institucions)
Valor	500 euros
Amplada	160 mm
Alçada	82 mm
Mesures de seguretat	Tinta que canvia de color, holograma, constel·lació EURió, marca d'aigua, impressió en relleu, tinta visible sota llum ultraviolada, microtext, fil de seguretat, puntejat, tacte ferm i aspre, codi de barres i número de sèrie.
Material	100% fibra de cotó pur[1]
Color	Porpra
Anys en circulació	2002-present[2]
Anvers
Disseny	Arc d'arquitectura moderna[3]
Dissenyador	Robert Kalina[4]
Data de disseny	3 de desembre de 1996[4]
Revers
Disseny	Pont d'arquitectura moderna i mapa d'Europa[3]
Dissenyador	Robert Kalina[4]
Data de disseny	3 de desembre de 1996[4]

El bitllet de cinc-cents euros (€500) és el bitllet d'euro amb el valor més alt i s'ha utilitzat des de la introducció efectiva de l'euro l'any 2002. El bitllet es fa servir en 22 països que tenen l'euro com a moneda única (20 dels quals l'han adoptat oficialment).[5] Aquests 22 països representen un total de 332 milions d'usuaris.[6]

És el bitllet més gran de tots amb unes mides de 160x82 mm i utilitza un esquema de colors porpra.[3] En els bitllets de cinc-cents euros hi ha representat ponts i arcs d'arquitectura moderna.

Els bitllets de cinc-cents euros presenten diversos elements de seguretat com ara marques d'aigua, tinta transparent, hologrames i microtext entre altres coses, que certifiquen la seva autenticitat. El juliol del 2012 hi havia aproximadament 595.441 bitllets de cinc-cents euros en circulació als països de la zona euro.[7]

Història

L'euro va ser introduït l'1 de gener de 1999, esdevenint de sobte la moneda de més de 300 milions de persones a Europa.[2] Durant els seus tres primers anys d'existència, l'euro era una moneda invisible perquè només s'utilitzava en comptabilitat. Físicament l'euro no va ser introduït fins a l'1 de gener de 2002, quan va reemplaçar la moneda nacional de cada país que formava la zona euro dels 12, amb preus de canvi de divisa fixats.[2]

Període de transició

El període de transició durant el qual les monedes i bitllets de les monedes nacionals podien ser canviats per monedes i bitllets d'euro va durar dos mesos, de l'1 de gener de 2002 fins al 28 de febrer de 2002. La data oficial en la qual la moneda nacional va deixar de ser legal va variar depenent del que decidís cada estat membre.[2] El primer lloc on la moneda nacional va deixar de ser acceptada va ser Alemanya, que va decidir que ho deixés de ser el 31 de desembre de 2001, tot i que el període de canvi de moneda va durar els dos mesos estipulats. Fins i tot un cop les monedes nacionals ja van deixar de ser legals, encara van seguir sent acceptades pels bancs centrals de cada país durant un període mínim de 10 anys, i fins i tot en alguns casos sense límit, com en el cas d'Espanya.[2][8][9]

Canvis en el bitllet

Els bitllets impresos abans del novembre de 2003 presenten la signatura del primer president del Banc Central Europeu, Wim Duisenberg, qui va ser substituït en el càrrec per Jean-Claude Trichet l'1 de novembre de 2003. La firma de Trichet apareix en els bitllets impresos entre el novembre de 2003 i el març de 2012. Els bitllets impresos després del mes de març de 2012 duen la signatura del tercer president del Banc Central Europeu, Mario Draghi.[3]

Signatures dels presidents del BCE

• 
  Wim Duisenberg
• 
  Jean-Claude Trichet
• 
  Mario Draghi

Fins ara només hi ha hagut una sèrie de bitllets d'euro, però està planejat que es creï una nova sèrie similar a l'actual,[10] però amb elements de seguretat més complexos per dificultar-ne la falsificació. Els primers bitllets d'aquesta nova sèrie s'aniran introduint a intervals regulars de temps durant els propers any fins que substitueixin per complet els bitllets de la primera sèrie.[2] El disseny d'aquests nous bitllets també incorporarà elements de les diferents èpoques i estils d'arquitectura a Europa.[2] El Banc Central Europeu anunciarà en el moment corresponent la data en què els bitllets de la primera sèrie deixaran de ser legals.[10]

Disseny

El bitllet de cinc-cents euros és el més gran de tots amb unes mides de 160x82 mm.[3] Tots els bitllets mostren ponts i arcs d'estils històrics europeus diferents. El de cinc-cents euros hi té representat ponts i arcs d'arquitectura moderna, i l'esquema de colors que utilitza és porpra.[3] Tot i que els dissenys originals de Robert Kalina pretenien mostrar monuments reals, per raons polítiques els motius utilitzats mostren únicament exemples hipotètics de cada era arquitectònica.[11]

Com tots els bitllets d'euro, el de cinc-cents conté escrit el valor del bitllet, la bandera de la UE, la signatura del president del BCE i les inicials d'aquest banc en diferents idiomes de la UE (BCE, ECB, EZB, EKT i EKP), un mapa d'Europa, una representació dels territoris d'ultramar de la UE, les estrelles de la bandera de la UE i diversos elements de seguretat.[3]

Elements de seguretat

Constel·lació EURió en els bitllets de cinc-cents euros.

Els elements de seguretat presents en el bitllet de cinc-cents euros són els següents:

• Una banda hologràfica.[1] Si s'inclina el bitllet la imatge de l'holograma canvia alternant entre el valor del bitllet i el símbol de l'euro sobre un fons multicolor[12]
• Una constel·lació d'EURió.[1]
• Tinta que canvia de color.[1] En inclinar el bitllet, el número que indica el valor del bitllet al revers canvia de color i es pot veure en marró, verd o violeta.
• Filigranes[1] que apareixen quan s'observa el bitllet a contrallum.
• Impressió en relleu en alguns elements del bitllet.[13]
• Tinta visible sota llum ultraviolada.[1] Sota llum ultraviolada els bitllets tenen les propietats següent: no brillen per si mateixos, apareixen fibres en el paper de color vermell, blau i verd; la bandera de la UE es veu verda i les estrelles taronges, la signatura del president del BCE es torna verda, les estrelles i cercles del centre del bitllet brillen, i el mapa i el pont apareixen en groc o verd.[14]
• Microtext.[1] En diversos llocs del bitllet es poden caràcters reduïts de 0,2 mm que es poden observar bé amb l'ajuda d'una lupa.[14]
• Fil de seguretat.[1] Està encastat a l'interior del paper i es pot veure a contrallum.[15]
• Puntejat.[1] Si es mira la banda hologràfica a contrallum es pot veure el símbol de l'euro puntejat.[15]
• El paper.[1] El paper del bitllet està fet de fibra de cotó pur, que li confereixen una textura ferma i amb caràcter que li dona unes característiques de resistència i aspror al tacte.[13]
• Un número incomplet.[1] En una de les cantonades superiors del bitllet hi ha un número incomplet amb el valor del bitllet, que es pot veure complet si s'observa a contrallum.
• Un número de sèrie.[15]

Circulació

El juliol del 2012 hi havia aproximadament 595.441 bitllets de cinc-cents euros en circulació.

El juliol del 2012 hi havia aproximadament 595.441 bitllets de cinc-cents euros en circulació als països de la zona euro.[7] Això representa un total aproximat de 297.720.491 euros en bitllets de cinc-cents.[7] El Banc Central Europeu controla la circulació i la quantitat de monedes i bitllets d'euro. És una tasca de l'Eurosistema per garantir un subministrament eficient i sense problemes de l'euro i per mantenir-ne la seva integritat a tota la zona euro.[7]

Seguiment

Hi ha diverses comunitats de persones a nivell europeu que, com a afició, realitzen un seguiment dels bitllets d'euro que passen per les seves mans, i saben per on han viatjat utilitzant l'EuroBillTracker.[16] L'objectiu és registrar tantes dades com sigui possible per tal de conèixer detalls sobre la seva propagació, com ara des d'on a on viatgen, fer-ne un seguiment i generar estadístiques i rànquings, com per exemple, en quins països hi ha més bitllets.[16] A data de setembre de 2012, EuroBillTracker havia registrat més de 109 milions de bitllets[17] amb un valor superior a 2.105 milions d'euros.[17]

Falsificació

Els bitllets d'euro són molt difícils de falsificar perquè tenen un gran nombre d'elements de seguretat. El bitllet de cinc-cents euros és el menys falsificat de tots juntament amb el de cinc euros. Durant el primer semestre del 2012, un 0,5% del total de bitllets d'euros falsificats eren bitllets de cinc-cents.[18] El BCE i els bancs centrals nacionals recomanen estar a l'aguait i reconèixer els bitllets falsos amb el mètode simple de tocar-mirar-inclinar.[18] Aquest mètode consisteix a percebre la falsificació del bitllet mitjançant els sentits. Els bitllets s'elaboren de manera que el seu relleu té un tacte característic. A més, els bitllets de cinc-cents euros tenen una marca tàctil a la cantonada dreta destinades a les persones amb problemes de visió. A través de l'observació podem detectar dos sistemes de seguretat: la marca d'aigua i el fil de seguretat.

Per lluitar contra les falsificacions, el BCE utilitza una tecnologia avançada en impressió i utilitza una sèrie d'elements de seguretat que són suficients per dissuadir els falsificadors. També compta amb un centre d'anàlisi de falsificacions, que coopera estretament amb l'Europol.[19] El BCE també compta amb l'ajuda del Grup de Bancs Centrals per la Dissuasió de Falsificacions, que impedeixen la falsificació per mitjans digitals i, en evitar la producció de bitllets falsos, redueixen les pèrdues dels particulars i les empreses que els puguin rebre.[19]

Impacte ambiental

Com a institució favorable al medi ambient, el Banc Central Europeu s'esforça molt per utilitzar els recursos naturals de manera prudent, per mantenir la qualitat de l'entorn i per protegir la salut dels ciutadans en la fabricació i subministrament dels bitllets d'euro.[20]

Els bitllets d'euro són segurs d'utilitzar: els resultats d'avaluacions independents confirmen que els bitllets d'euro compleixen tots els reglaments de la UE relatius a un ampli conjunt de substàncies químiques presents en aquests.[20] Totes les substàncies presents en els bitllets d'euro mostren una concentració molt inferior a qualsevol límit establert.[20]

Referències

1. «BCE: Elementos de seguridad» (en castellà). BCE. ecb.int. Arxivat de l'original el 10 de maig 2013. [Consulta: 9 setembre 2012].
2. «BCE: Introducción» (en castellà). BCE. [Consulta: 9 setembre 2012].
3. «BCE: Billetes» (en castellà). BCE, 2002. [Consulta: 13 octubre 2011].
4. «BCE: Concurso de diseño de la primera serie de billetes en euros» (en castellà). Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
5. «Witnessing a milestone in European history» (en anglès). Back Issue. The Herald, 01-01-2002 [Consulta: 23 octubre 2011]. Arxivat 6 de desembre 2012 at Archive.is
6. * «Andorran Euro Coins» (en anglès). Eurocoins.co.uk, 2003. [Consulta: 8 setembre 2012].
   • «By UNMIK administration direction 1999/2» (en anglès). Unmikonline.org, 04-10-1999. Arxivat de l'original el 7 de juny 2011. [Consulta: 9 setembre 2012].
   • «Convenio monetario entre el gobierno de la República de Francia, en nombre de la Comunidad Europea, y el gobierno de Su Alteza Serenísima el Príncipe de Mónaco» (en castellà), 31-05-2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
   • «Convenio monetario entre la República Italiana, en nombre de la Comunidad Europea, y la República de San Marino» (en castellà), 27-07-2001. [Consulta: 9 setembre 2012].
   • «Convenio monetario entre la República Italiana, en nombre de la Comunidad Europea, y el estado de la Ciudad del Vaticano y, en su nombre, la Santa Sede» (en castellà), 25-10-2001. [Consulta: 9 setembre 2012].
   • «BCE: Mapa de la zona del euro 1999 – 2011» (en castellà). ecb.int. BCE, 01-01-2011. [Consulta: 27 octubre 2011].
   • «Total population as of 1 January» (en anglès). Epp.eurostat.ec.europa.eu, 11-03-2011. [Consulta: 17 juliol 2011].
7. «Banknotes and coins circulation» (en anglès). BCE. [Consulta: 8 setembre 2012].
8. «Press kit - tenth anniversary of the euro banknotes and coins» (pdf) (en anglès). BCE. Banc Central d'Irlanda, 2011. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
9. «Canje de pesetas a euros» (en castellà). Banc d'Espanya. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
10. «ECB Monthly bulletin- August 2005 - THE EURO BANKNOTES: DEVELOPMENTS AND FUTURE CHALLENGES» (pdf) (en anglès). BCE, 01-08-2005. [Consulta: 9 setembre 2012].
11. «Money talks — the new Euro cash» (en anglès). BBC News, 12-1996 [Consulta: 9 setembre 2012].
12. «BCE: Incline» (en castellà). BCE. ecb.int, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
13. «BCE: Toque» (en castellà). BCE. ecb.int, 01-01-2011. Arxivat de l'original el 29 de juny 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
14. «BCE: Otros elementos de seguridad» (en castellà). BCE. ecb.int, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
15. «BCE: Mire» (en castellà). BCE. ecb.int, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 29 de juny 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
16. «EuroBillTracker — Referent aquest web». Philippe Girolami, Anssi Johansson, Marko Schilde. EuroBillTracker, 01-01-2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
17. «EuroBillTracker — Estadístiques». Philippe Girolami, Anssi Johansson, Marko Schilde. EuroBillTracker, 01-01-2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
18. «BCE:Información semestral sobre la falsificación del euro» (en castellà). BCE, 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
19. «[http://www.ecb.int/euro/html/counterfeiting.es.html BCE: Lucha contra la falsificación]» (en castellà). BCE. [Consulta: 9 setembre 2012].
20. «BCE: Impacto ambiental de los billetes en euros» (en castellà). BCE. ecb.int, 20-12-2007. Arxivat de l'original el 5 de juny 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].

Enllaços externs

• Web oficial sobre l'euro del Banc Central Europeu (castellà)