Bismutoferrita

Bismutoferrita
Fórmula química	Fe₂^3+Bi(SiO₄)₂(OH)
Epònim	composició química, bismut i ferro
Localitat tipus	Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.04
Dana	71.1.3.1
Heys	14.14.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,21Å; b = 9,02Å; c = 7,74Å; β = 100,67°
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,930 nβ = 1,970 nγ = 2,010
Birefringència	δ = 0,080
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Al, As
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1871
Símbol	Bif
Referències	[1]

La bismutoferrita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva composició: bismut i ferro.

Característiques

La bismutoferrita és un silicat de fórmula química Fe₂^3+Bi(SiO₄)₂(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg de bismut de la chapmanita, amb la qual es confon fàcilment.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutoferrita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita i chapmanita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte de Schneeberg, a Saxònia, Alemanya. Posteriorment també ha estat descrita en diversos indrets d'Alemanya, així com de la República Txeca, França, Anglaterra, Polònia, Romania, Rússia, Sud-àfrica, el Japó, Austràlia, Bolívia, el Canadà i els Estats Units.

Referències

1. «Bismutoferrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2019].