Restes d'una basílica paleocristiana del segle v a l'antiga Lugdunum Convenarum.Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral.La basílica de Sant Just (segles xi i xii) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge.
És coneguda també amb el nom francès de Saint-Bertrand de Comenge. Comenge és una regió històrica de França, que avui es correspon amb la part meridional del departament de l'Alta Garona.
El 1786 la diòcesi comprenia 213 parròquies, agrupades en cinc arxidiaconats (Comenge, Aran, Rivière, Bourjac i Aure) i 22 arxiprestats. Quan es va suprimir, la diòcesi comptava amb prop de 660 eclesiàstics, entre els quals havia 520 preveres.
Història
El descobriment d'algunes inscripcions testimonien l'existència d'una comunitat cristiana a la civitas Convenarum ja al segle iv, època a la qual s'atribueix la fundació de la diòcesi. De fet, entre les diòcesis de la província romana de Novempopulània esmentades a les Notitia Galliarum a final del segle iv[1] es recorda la seu de Comenge, sufragània de l'arquebisbat d'Eusa.
La diòcesi també apareixeria en una lletra escrita per sant Jeroni de final del segle iv o principi del segle v, on parla del prevere Vigilanzio i del seu bisbe, el nom del qual no s'esmenta. I en una carta de Sidoni Apol·linar del 475 es fa referència a l'església de Comenge com una de les que es van quedar sense pastor després de les incursions dels gots. El primer bisbe conegut és Soave, present al Concili d'Agde el 506.[2]
Entre els bisbes més importants de l'edat mitjana cal senyalar sant Bertran de l'Isle, protagonista d'un veritable renaixement de la diòcesi, conegut per visitar sovint les parròquies i per participar en sínodes reformadors de l'època (Bordeus, Clermont, Poitiers). El seu treball va ser continuat per Roger de Noé i Arnaud Roger, que van ser els protagonistes del desenvolupament de la vida monàstica i espiritual de la diòcesi.
En diverses ocasions, entre els segles xiv i xvi, les desavinences entre el capítol de la catedral i la Santa Seu sobre el nomenament dels bisbes van provocar conflictes en detriment de la vida de la diòcesi. El primer enfrontament va conduir a la nominació papal de Bertrand de Got, futur papa Climent V, mitjançant una butlla del 1295.
Al segle xvii, els bisbes Hugues de Labatut i Louis de Guron pensaren en transferir la visita episcopal a Sent Gaudenç, però es van enfrontar amb l'oposició decidida del capítol de la catedral. No obstant això, van ser diversos els bisbes que residient habitualment a Sent Gaudenç.
La fundació del seminari diocesà va haver de fer front a mil dificultats. Els primers intents de 1619 no van conduir a res i només sota Gilbert de Choiseul va començar la construcció del seminari a Sent Gaudenç; Joan-Francesc de Brezay va completar l'obra i el va confiar als jesuïtes, però no van poder començar els cursos fins al 1712.
↑Al sínode de Bordeus hi havia presents aquests dos bisbes amb la qualificació: Coseranis urbis episcopus. Probablement un era bisbe de Comminges i l'altre de Couserans.
Eubel, Konrad. «Convenarum/Comminges al. St. Bertrand in Gallia». A: Hierarchia Catholica Medii Aevi (en llatí). vol. 1. Münster: Libraria Regensbergiana, p. 207.
Eubel, Konrad. «Convenarum/Comminges al. St. Bertrand in Gallia». A: Hierarchia Catholica Medii Aevi (en llatí). vol. 2. Münster: Libraria Regensbergiana, 1901, p. 151.
.JPG)
.svg){kind=small}
