|
Bisbat d'Oslo
El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme ; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2016 tenia 139.407 batejats d'un total de 3.976.435 habitants. Actualment està regida pel bisbe Markus Bernt Eidsvig, C.R.S.A. TerritoriLa diòcesi comprèn tretze comtats de la Noruega meridional. La seu episcopal és la ciutat d'Oslo, on es troba la catedral de Sant Olaf. El territori s'estén sobre 154.560km² i està dividit en 25 parròquies, situades a les següents ciutats: Oslo (3), Moss, Askim, Fredrikstad, Halden, Lillestrøm, Hamar, Lillehammer, Hønefoss, Asker og Bærum, Drammen, Tønsberg, Larvik, Porsgrunn, Arendal, Kristiansand, Stavanger, Haugesund i Bergen. HistòriaLa diòcesi d'Oslo es va erigir per primera vegada cap el 1070. El 1104 va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Lund. El 1153 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Nidaros. El darrer bisbe catòlic, Hans Rev, es va incorporar a la Reforma protestant el 1527 i la diòcesi va ser suprimida de facto. El 7 d'agost de 1868 es va erigir la missió sui iuris de Noruega, prenent el seu territori del vicariat apostòlic de Suècia (avui diòcesi d'Estocolm). El 17 d'agost de 1869 la missió sui iuris fou elevada a prefectura apostòlica amb la breu Ecclesiae universae del papa Pius IX. L'11 de març de 1892 la prefectura apostòlica va ser elevada a vicariat apostòlic amb el breu Quum Nobis del papa Lleó XIII.[1] L'1 de juny de 1913, en virtut del decret Septentrionum insulas de la Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe, les illes Spitsbergen, fins aleshores alienes a qualsevol jurisdicció eclesiàstica perquè estaven deshabitades, van ser annexionades al vicariat apostòlic, que va prendre el nom de vicariat apostòlic de Noruega i de Spitsbergen;[2] aquesta denominació es va mantenir fins al 15 de desembre de 1925, quan es va restablir la denominació anterior. Els dies 7 i 8 d'abril de 1931 va cedir porcions del seu territori en benefici de l'erecció de les missions sui iuris del centre de Noruega (avui la prelatura territorial de Trondheim) i del nord de Noruega (avui la prelatura territorial de Tromsø). Per tant, el 10 del mateix mes va assumir el nom de vicariat apostòlic d'Oslo. El 29 de juny de 1953, el vicariat apostòlic va ser elevat a diòcesi amb la butlla Faustum profecto del papa Pius XII. Cronologia episcopalBisbes previs a la Reforma
Bisbes posteriors a la Reforma
EstadístiquesA finals del 2016, la diòcesi tenia 139.407 batejats sobre una població de 3.976.435 persones, equivalent al 3,5% del total.
Notes
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
