Al darrer terç del segle xix, en una època de bonança econòmica, hi va haver la voluntat de tirar endavant una biblioteca pública de Palafrugell, tot i que la proposta no prosperà.[5] Malgrat la dictadura de Primo de Rivera, el final dels anys 1930 va suposar un important període per la cultura palafrugellenca amb una generació entusiasta de components com Josep Pla o Josep Martí i Clarà.[6] Així, en aquesta situació revifà la reivindicació de nous espais culturals.[7]
El desembre de 1930 l'alcalde, industrial i filantrop Joan Miquel i Avellí va fer una donació al municipi de sis mil pessetes amb la finalitat de construir un nou edifici destinar a allotjar l'Escola d'Arts, Indústries i Idiomes, la Biblioteca Pública i una Casa de Cultura. Finalment, el 14 d'abril de 1932, com un dels actes commemoratius del primer aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola, es va col·locar la primera pedra de l'edifici situat al carrer de la Tarongeta amb la presència de Joan Casanovas i un important nombre de ciutadans.[7] L'arquitecte fou Emili Blanch i Roig, el qual dissenyà l'edifici més gran fins aleshores, d'estil racionalista. Les classes de l'Escola van començar el 2 de gener de 1935 i el 1936 es va obrir al públic la Casa de Cultura.[8]
A la dècada del 1960 es va projectar una nova Casa de Cultura vora can Bech que es va obrir al públic l'estiu de 1967. L'edifici era lleugerament més petit que l'anterior i sense projecció de futur, cosa que va fer que ràpidament es quedés sense espai per disposar de més llibres.[10]
El 20 d'octubre de 2001 un nou edifici per a la biblioteca va ser inaugurat a la seu de l'antiga cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca amb un fons de més de 63.400 llibres.[11] El 2014 va estrenar un espai polivalent en el seu pati interior que acull diverses activitats culturals, com exposicions i presentacions de llibres. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Jordi Casadevall, conté el fons artístic del projecte Arteca.[12] L'espai de 102 metres quadrats és la seu de la Fundació Tom Sharpe.[13][14]
Activitats
Una exposició d'Arteca a la Biblioteca de Palafrugell
Arteca és un servei pioner de préstec gratuït i d'exposició d'obres d'art d'artistes vinculats a Palafrugell amb l'objectiu d'impulsar la vida artística i cultural de l'entorn del municipi.[15][16] Un servei similar a aquest ja s'experimentà a algunes biblioteques europees i és pioner a Espanya.[17] El sistema consisteix en el fet que cada artista implicat hi exposa durant unes tres setmanes i, a canvi, dona una obra al seu fons d'art, consultable via web.[18] El préstec, de trenta dies de durada, està disponible a qualsevol major d'edat amb carnet del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.
Viblioteca es tracta d'un maridatge entre el vi i la literatura, materialitzant-se en la presentació del vi Viblioteca, de la DO Empordà. El projecte va ser presentat el 19 d'abril de 2012 per la Biblioteca de Palafrugell, amb el suport de l'Ajuntament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Celler Espelt. El disseny de l'etiqueta va anar a càrrec del dissenyador Lluís Pareras.[19][20]
Bibsons és un programa radiofònic fet pels joves de Palafrugell en directe des de la Biblioteca de Palafrugell amb l'objectiu d'arrelar el jovent a la cultura des de la biblioteca i des d'un mitjà com la ràdio. Permet donar veu a un col·lectiu molts cops amb poca representació als mitjans de comunicació i, així, trencar alguns tòpics que recauen sobre els joves.[21]
Converses de Barraca és un acte cultural informal celebrat a l'estiu un cop al mes a la Barraca dels Lliris de la platja de Tamariu. S'hi tracta un tema històric sobre Palafrugell a través d'una conversa distesa amb gent gran amb la qual s'intenta recuperar les tradicions, la cultura i conèixer les relacions socials d'una època passada. Es recull el testimoni a través d'una filmació penjada a la xarxa.[22][23]
↑«Cooperativa L'Econòmica Palafrugellenca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
↑Salvatella, Josep; Colomé, Montserrat. «1938. El president Companys inaugurava la Biblioteca Popular». A: Crònica d'un segle. Palafrugell 1900 – 1999. Ed. Baix Empordà, abril de 2000, pp. 127 - 129 [Consulta: 17 juliol 2012].
↑ «La nova biblioteca de Palafrugell és ja una realitat». Can Bech, núm. 108, 2a època, desembre 2001 – gener/febrer 2002, p. 11 [Consulta: 17 juliol 2012].
Canes i García, Josep Maria «La Biblioteca Popular de Palafrugell, recull de dades per a una història d'aquest Centre». Palacio Frugelli. Miscel·lània. Ajuntament de Palafrugell [Palafrugell], 4-1989, pp. 18 – 23.
Fenoll Clarabuch, Carme «Arteca: el arte llega a la biblioteca» (en castellà). Mi biblioteca: La revista del mundo bibliotecario, 20, hivern 2010, pp. 36 – 40. ISSN: 1699-3411 [Consulta: 17 febrer 2012].
Moreno, Marta. La Biblioteca de Palafrugell: passat, present i futur, 2000.
