Biblioteca d'autors catalans
La Biblioteca d'autors catalans fou un annex de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona creat el 1818,[1] i que es començà a organitzar l'any 1819.[2] Posteriorment la inauguració d'aquest espai fou anunciada a l'exemplar del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819, en el qual es convidava a fer donacions de volums a la biblioteca.[3] Fou a expenses i amb el suport del llavors bisbe Pau de Sitjar i Ruata que s'habilità una sala especial per a la Biblioteca.[1][3] El seu origen es remunta a l'ambiciós projecte d'Ignasi Torres i Amat de redactar un Diccionari d'autors catalans --iniciat el 1798 i publicat el 1836--[4] qui donà el fons inicial de 400 volums entre impresos i manuscrits, juntament amb una col·lecció de monedes, plantes,[5] i minerals. Les plantes i els minerals van configurar el fons inicial d'un Museu d'Història Natural, creat en paral·lel a la Biblioteca d'autors catalans; de fet, ocupaven la mateixa sala, que portava la inscripció (traduïda del llatí) "Biblioteca de escritores de Cataluña y Museo de cosas antiguas y preciosas de la misma Provincia".[6] Aquest museu primigeni, creat el 1818, fou el gèrmen posterior del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, creat el 1874 per Mn. Jaume Almeras i Comas. Posteriorment, el seu germà Fèlix continua aquell projecte i l'amplia.[7] Exhortant al patriotisme de la població, sol·licita que es faci donació de llibres d'autors catalans. D'aquesta manera Catalunya disposa per primer cop en territori espanyol d'una biblioteca d'autors nacionals. Tingué un gran èxit en passar dels quatre-cents volums[1] en ser inaugurada a mil-cinc-cents un any després,[3] el 1820.[8] El 1844 la xifra ja arribava als 2.000 volums.[9] Bibliografia
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia