Biancaea sappan

Biancaea sappan

Dades
Font de	Sappan Lignum
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	34641
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Caesalpinieae
Gènere	Biancaea
Espècie	Biancaea sappan (L. 1753) Tod. 1875
Tipus taxonòmic	B. sappan
Nomenclatura
Basiònim	Caesalpinia sappan
Sinònims	Caesalpinia sappan, L. 1753

Biancaea sappan (Caesalpinia sappan)[2] o arbre de sapan és una espècie pertanyent a la família de les lleguminoses (Fabaceae). És nativa del sud-est d'Àsia i l'arxipèlag malai. Pertany al mateix gènere que Caesalpinia echinata, i originalment a Europa era anomenada "fusta brezel".[3]

Hàbitat i distribució

Originària de Myanmar, Xina i el Vietnam. No requereix cures especials, necessita aigua i suporta bé la sequedat.

Propietats

Aquesta planta té molts usos. Posseeix propietats com a bactericida,[4] i per la seva lluita contra les propietats coagulants. També produeix un tipus de tint vermellós anomenat brasilina, usat per tenyir les teles, així com la fabricació de pintures i tints de color vermell.

L'arbre de sapan va ser objecte d'un comerç important durant el segle xvii, quan es va exportar des de nacions del sud-est asiàtic (especialment Siam) a bord de bucs del segell vermell fins al Japó.

Principis actius: De la fusta s'extreu un oli essencial, àcid gàl·lic i algunes saponines.[5][6]

Indicacions: és astringent i emmenagog. La fusta té propietats com a bactericida i hemostàtic. En els seus llocs d'origen es mengen les llavors crues i s'han usat en casos de diarrees, contra els vòmits de sang i les hemorràgies uterines.

Altres usos: jardineria (parcs, arbredes, barreres). La fusta s'ha usat com a colorant vermell, és tan dura com el banús.

Escorça del sapan

Taxonomia

Biancaea sappan va ser descrit per Carl von Linné i per Tod. el 1875. Com a Caesalpinia sappan va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 381. 1753.[7]

Etimologia

Caesalpinia: nom genèric que va ser atorgat en honor del botànic italià Andrea Cesalpino (1519-1603).[8]

sappan: epítet

Sinònims

• Caesalpinia sappan (L.)[9]

Referències

1. World Conservation Monitoring Centre «Caesalpinia sappan». The IUCN Red List of Threatened Species. IUCN, 1998, 1998, pàg. e.T34641A9880683. DOI: 10.2305/IUCN.UK.1998.RLTS.T34641A9880683.en.
2. Iucnredlist
3. Caesalpinia sappan a ILDIS
4. «Antimicrobial Activity of 5-Hydroxy-1,4-Naphthoquinone Isolated from Caesalpinia sappan toward Intestinal Bacteria». Food Chemistry, 100, 3, 2007, pàg. 1254–1258. DOI: 10.1016/j.foodchem.2005.12.009.
5. Namikoshi, Michio; Nakata, Hiroyuki; Yamada, Hiroyuki; Nagai, Minako; Saitoh, Tamotsu «Homoisoflavonoids and related compounds. II. Isolation and absolute configurations of 3,4-dihydroxylated homoisoflavans and brazilins from Caesalpinia sappan L». Chemical & Pharmaceutical Bulletin, 35, 7, 1987, pàg. 2761. DOI: 10.1248/cpb.35.2761.
6. «Caesalpinia sappan». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2010. [Consulta: 14 novembre 2009].
7. «Caesalpinia sappan». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 maig 2013].
8. "Botanicalnames" a Calflora.net
9. Caesalpinia sappan en PlantList

Bibliografia

1. Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
2. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
3. Flora of Xina Editorial Committee. 2010. Flora of Xina (Fabaceae). 10: 1-642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.