Bessos

Bessos

Tipus	grup humà i ètnia

Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos.

Els bessos (grec antic: Βῆσσοι o Βέσσοι, llatí: Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.[1]

Heròdot els descriu com una mena de casta sacerdotal dels satres, de manera que serien els intèrprets de les declaracions profètiques donades per una sacerdotessa en un oracle del santuari de Dionís, situat en un cim de la muntanya.[2] Estrabó forneix un testimoni en el qual els bessos són els més ferotges[3] de les tribus tràcies independents, que habitaven entorn de l'Hemimont i posseïen la major part de la zona entorn d'aquesta serralada. Els considera bandolers entre bandolers, i diu que eren addictes al saqueig.[4] Mommsen diu que la capital dels bessos va ser Uscudama (actualment Adrianòpolis, a la moderna Turquia),[5] però en realitat sembla que fou Bessapara, avui Sinitovo, a prop de Pazardzhik, Bulgària.

El 72 aC, el procònsol de Macedònia Lucul va derrotar els Bessos a Tràcia.[6] Apià diu que es van rendir a August.[7] Cap al final del segle iv, Nicetes, bisbe de Dàcia, va portar l'evangeli als llops de muntanya, els Bessos. Se suposa que la seva missió va reeixir i el culte a Dionís i altres déus tracis varen ser finalment substituïts pel cristianisme. Cecaumen, l'historiador romà d'Orient del segle xi, a la seva obra Strategikón, considera els valacs de Tessàlia (és a dir, els aromanesos de la Gran Valàquia) com a descendents dels antics dacis i bessos que van envair Grècia procedents de la zona del Danubi, que suposadament cercaven venjança per la derrota infligida als seus avantpassats per Trajà durant les Guerres Dàcies.

L'antropònim traci Bessos, documentat a Montenegro juntament amb altres noms tracis com Teres, sembla tenir la mateixa etimologia que el dels bessos.[8]

Hom creu que els Diobessos eren una unió de tribus de bessos i diesos.[9] Plini el Vell també descriu diverses divisions entre els bessos.[10]

Referències

1. «Mauna Kea aquifers shallower than expected». West Hawaii Today. Oahu Publications, Inc., 18-02-2014 [Consulta: 16 abril 2015]. Arxivat 5 August 2015^[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-08-05. [Consulta: 11 desembre 2019].
2. Heròdot, Històries, VII, 111.1.
3. Webber, Christopher; McBride, Angus. The Thracians 700 BC-AD 46 (Men-at-Arms), 2001, p. 15. ISBN 1-84176-329-2. «... de l'emperador August, que va tornar el favor, derrotant els Bessos quan van atacar Macedònia. Aquesta tribu devia impressionar als romans, car de vegades anomenaven tots els tracis bessos, que consideraven que era com la tribu d'origen..."» 
4. Estrabó, Geografia, VII 5.
5. Mommsen, Theodor. The History of Rome. Vol. 4, 2009, p. 53. «... van derrotar els Bessos a les seves muntanyes, van prendre la seva capital Uscudama (Adrianòpolis) i els van obligar a patir la supremacia romana» 
6. Watson, John. «Lava Flow Hazard Maps: Kohala and Mauna Kea». United States Geological Survey, 18-07-1997. Arxivat de l'original el 29 gener 2009. [Consulta: 9 agost 2010].
7. Apià, Guerres d'Il·líria, 4.
8. Wilkes, 1982.
9. Boardman, John; Edwards, I.E.S.; Sollberger, E.; Hammond, N.G.L.. The Cambridge Ancient History. Vol. 3, Pt. 2: The Assyrian and Babylonian Empires and Other States of the Near East, from the Eighth to the Sixth Centuries BC, 1992, p. 607. ISBN 0-521-22717-8. «The existence of a tribe called Diobessi links together ethnically the Bessi and the Dii".» 
10. Plini, Història Natural, IV, 18.