Berwijn
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen. El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.[1] Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura. El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.[3] El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[4]
Afluents
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia