Bernardina Fragoso de Rivera

Bernardina Fragoso de Rivera

Biografia
Naixement	20 maig 1796 San José de Mayo (Uruguai)
Mort	31 desembre 1863 (67 anys) Montevideo (Uruguai)
Primera dama de l'Uruguai
11 novembre 1838 – 1r març 1843
Primera dama de l'Uruguai
6 novembre 1830 – 24 octubre 1834
Activitat
Ocupació	filantropa
Família
Cònjuge	Fructuoso Rivera (1816–1854), mort del cònjuge

Bernardina Fragoso de Rivera (San José de Mayo, 20 de maig de 1796 - Montevideo, 31 de desembre de 1863), nom de casada pel qual és coneguda Bernardina Fragoso Laredo, va ser una filantropa i benefactora uruguaiana, primera dama de l'Uruguai de 1830 a 1834 i de 1838 a 1843, pel seu matrimoni amb Fructuoso Rivera.

Biografia

Va néixer a San José de Mayo[1] el 20 de maig de 1796.[2] Era filla de Pedro Fragoso i de Narcisa Laredo, una família amb una posició social modesta. El 1815, la família es va instal·lar a Montevideo.[1] L'any següent, va casar-se amb el general Fructuoso Rivera,[3][2] que va ser el primer president constitucional de l'Uruguai,[4] al qual va acompanyar al llarg de la seva trajectòria militar i política, cosa que va significar posar la seva vida en perill diverses vegades; estigué informada de tots els esdeveniments de l'època i sovint va aconsellar el seu marit en aquests assumptes. El matrimoni només van tenir un fill, mort en la infantesa. Altrament, van residir a diversos llocs com Montevideo, Durazno –on van fer construir una gran casa, actual seu del Museu d'Història– i la chacra de l'Arroyo Seco.[5]

Estimada per la seva bondat i tracte senzill, va destacar sempre pel seu civisme i la filantropia.[3] D'ençà la Guerra Gran (1839-1852) s'estigué a Montevideo, on va tenir una intensa activitat en atenció dels perjudicats de la guerra.[5] Arran d'això, i animada pel govern central,[6] va ser fundadora i presidenta de la Societat Filantròpica de Dames Orientals, que creà i finançà un hospital a la ciutat destinat a tenir cura dels malalts i ferits de la guerra, on Fragoso va col·laborar de manera personal atenent els pacients. A més, obrí també les portes de casa seva als més pobres i exercí la caritat.[3] Acabada la guerra, l'1 d'abril de 1853 va ser nomenada per formar part de la Societat de Caritat i Beneficència de Senyores.[3]

El 1854 va enviudar.[5] Ja el darrer any de la seva vida va caure malalta[1] i, com a resultat, va morir el 31 de desembre de 1863.[2]

Llegat

Les ciutats de Montevideo[7] i d'Artigas[2] tenen un carrer que porta el seu nom.

Al Liceu 33 de Montevideo se li va atorgar el nom de Bernardina Fragoso el 1982.[8]

Referències

1. María, Isidoro de. In memoriam. Bernardina Fragoso de Rivera (en castellà). Montevideo: Imprenta "El Siglo Ilustrado", 1895. 
2. «Nomenclátor: Fragoso de Rivera, Bernardina» (en castellà). Intendència d'Artigas. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2019. [Consulta: 26 setembre 2021].
3. Pena Schneiter, Gabriela; Pena Schneiter, Roberto. «Bernardina Fragoso: un ángel de bondades» (en castellà). Correo de los Viernes. [Consulta: 26 setembre 2021].
4. Beretta, Ernesto. «Retrato de Bernardina Fragoso de Rivera» (en castellà). Museo Histórico Nacional. [Consulta: 26 setembre 2021].
5. Correa, Juan Carlos «La mujer en el acervo del museo Casa de Rivera: Bernardina Fragoso de Rivera». Durazno Hoy, 08-03-2021. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2021 [Consulta: 25 setembre 2021].
6. Blanco Acevedo, Pablo «La Guerra Grande y el medio social de la Defensa». Revista Histórica de la Universidad, any 1, núm. 1, 1907, pàg. 752.
7. «Nomenclátor de calles» (en castellà). Intendència de Montevideo. [Consulta: 26 setembre 2021].
8. «Ley Nº 15.293» (en castellà). República Oriental de l'Uruguai. Poder Legislatiu. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2021. [Consulta: 26 setembre 2021].