Benjamin Peirce

Benjamin Peirce

Biografia
Naixement	4 abril 1809 Salem (Estats Units d'Amèrica)
Mort	6 octubre 1880 (71 anys) Cambridge (Estats Units d'Amèrica)
Sepultura	Cementiri de Cambridge (Massachusetts) 42° 22′ 19″ N, 71° 08′ 25″ O
Formació	Universitat Harvard
Director de tesi	Nathaniel Bowditch
Activitat
Camp de treball	Àlgebra i teoria de nombres
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat Harvard US Coast Survey
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1863–1877) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1852–) Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana
Alumnes	William Edward Story Mary Watson Whitney
Obra
Estudiant doctoral	Joseph Lovering Simon Newcomb
Família
Cònjuge	Sarah Hunt Mills
Fills	Charles Sanders Peirce
Pares	Benjamin Peirce i Lydia Ropes Nichols
Premis
(25 novembre 1852)  Membre estranger de la Royal Society  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Signatura

Benjamin Peirce (anglès: Benjamin Peirce Jr.) (Salem, 4 d'abril de 1809 - Cambridge, 6 d'octubre de 1880) fou un matemàtic nord-americà professor a Harvard.

Vida i Obra

Peirce va néixer en una rica família de comerciants de Salem (Massachusetts).[1] Va ingressar a la universitat Harvard el 1829[2] en una promoció que incloïa personatges com Oliver Wendell Holmes, James Freeman Clarke o Benjamin R. Curtis.[3] La universitat estava en aquella època en una important crisi financera, i va ser el seu professor de matemàtiques Nathaniel Bowditch qui va forçar la reorganització, tan acadèmica com financera, de la universitat. Peirce, malgrat la seva joventut, va ser nomenat professor de matemàtiques el 1831.[4] Va mantenir el càrrec fins a la seva mort el 1884.

Després d'haver col·laborat amb el seu professor en la traducció de la Mécanique Céleste de Laplace, Peirce va escriure, en els seus primers anys de professor, diferents llibres de text en els camps de la trigonometria, geometria, àlgebra i mecànica que van tenir una llarga influència en l'ensenyament de les matemàtiques a Nord-amèrica.[5]

El 1846 es va involucrar en una polèmica amb Le Verrier sobre la inexactitud dels seus càlculs de l'òrbita d'un planeta més enllà d'Urà.[6] Amb el seu gran amic Louis Agassiz, va tenir un paper fonamental en la renovació dels currículums acadèmics de Harvard i del conjunt del sistema d'ensenyament americà.[7]

Va ser el pare, i mestre, del conegut filòsof, semiòleg i matemàtic americà Charles Sanders Peirce.

Referències

1. Hogan, pàgina 28.
2. Suzuki, pàgina 884, diu que el 1825.
3. Peterson, pàgina 90.
4. Suzuki, pàgina 884.
5. Peterson, pàgina 91.
6. Peterson, pàgina 92.
7. Peterson, pàgina 93.

Bibliografia

• Hogan, Edward R. Of the Human Heart: A Biography of Benjamin Peirce (en (anglès)). Rosemont Publishing & Printing, 2008. ISBN 978-0-934223-93-5. 
• Meier, Paul; Zabell, Sandy «Benjamin Peirce and the Howland Will» (en (anglès)). Journal of the American Statistical Association, 75, 371, 1980, pàg. 497-506. DOI: 10.1080/01621459.1980.10477501. ISSN: 0162-1459.
• Peterson, Sven R. «Benjamin Peirce: Mathematician and Philosopher» (en (anglès)). Journal of the History of Ideas, 16, 1, 1955, pàg. 89-112. ISSN: 0022-5037.
• Suzuki, Jeff. «Peirce, Benjamin». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2014, p. 883-885. ISBN 978-0-387-31022-0. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benjamin Peirce» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Eisele, Carolyn. «Peirce, Benjamin». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 novembre 2016].