Benjamin Peirce
Benjamin Peirce (anglès: Benjamin Peirce Jr.) (Salem, 4 d'abril de 1809 - Cambridge, 6 d'octubre de 1880) fou un matemàtic nord-americà professor a Harvard. Vida i ObraPeirce va néixer en una rica família de comerciants de Salem (Massachusetts).[1] Va ingressar a la universitat Harvard el 1829[2] en una promoció que incloïa personatges com Oliver Wendell Holmes, James Freeman Clarke o Benjamin R. Curtis.[3] La universitat estava en aquella època en una important crisi financera, i va ser el seu professor de matemàtiques Nathaniel Bowditch qui va forçar la reorganització, tan acadèmica com financera, de la universitat. Peirce, malgrat la seva joventut, va ser nomenat professor de matemàtiques el 1831.[4] Va mantenir el càrrec fins a la seva mort el 1884. Després d'haver col·laborat amb el seu professor en la traducció de la Mécanique Céleste de Laplace, Peirce va escriure, en els seus primers anys de professor, diferents llibres de text en els camps de la trigonometria, geometria, àlgebra i mecànica que van tenir una llarga influència en l'ensenyament de les matemàtiques a Nord-amèrica.[5] El 1846 es va involucrar en una polèmica amb Le Verrier sobre la inexactitud dels seus càlculs de l'òrbita d'un planeta més enllà d'Urà.[6] Amb el seu gran amic Louis Agassiz, va tenir un paper fonamental en la renovació dels currículums acadèmics de Harvard i del conjunt del sistema d'ensenyament americà.[7] Va ser el pare, i mestre, del conegut filòsof, semiòleg i matemàtic americà Charles Sanders Peirce. ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia