Benjamin Blumenfeld
Benjamin Markovitx Blumenfeld (en rus: Бениамин Маркович Блюменфельд, Província de Hrodna, 24 de maig de 1884 - Moscou, 5 de març de 1947) va ser un escaquista i teòric dels escacs rus, que va jugar sota bandera soviètica.[1] BiografiaBlumenfeld, nascut a en una família jueva al raion de Vaŭkavysk, (actualment Belarús, llavors Imperi Rus) com Dawid Janowski), després dels seus estudis universitaris a Moscou i Berlín per ser advocat, va ser considerat en la dècada anterior a la Primera Guerra Mundial com un dels millors jugadors d'escacs de Moscou. El seu major èxit va ser quedar empatat amb Akiba Rubinstein als llocs 2n-3r al 4t Torneig de Mestres de totes les Rússies el 1905/1906 a Sant Petersburg (el campió fou Georg Salwe). El 1907 va empatar als llocs 2n-3r al Torneig Internacional de Moscou, empatat amb Georg Marco (el campió fou Mikhaïl Txigorin). El 1911 va ser nomenat Mestre d'Escacs de Moscou i va participar, després de la Revolució d'Octubre el 1920, al primer Campionat d'escacs de la Unió Soviètica, on fou vuitè (el campió fou Aleksandr Alekhin).[2] El 1925, va compartir el segon i tercer lloc en el Campionat de Moscou amb Borís Verlinski, (el campió fou Aleksandr Serguéiev). Aportació a la teoria dels escacsEspecialitzat en el contingut teòric, Blumenfeld va ser un dels escaquistes que va aportar fonaments a l'Escola soviètica d'escacs. Va ser el creador del contragambit Blumenfeld: (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 c5 4.d5 b5).
Línia principal
Obres
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia