Benito de San Juan

Benito de San Juan

Biografia
Naixement	1727
Mort	7 gener 1809 (81/82 anys) Talavera de la Reina (província de Toledo)
Causa de mort	homicidi
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1775 - 1809
Carrera militar
Lleialtat	Espanya
Branca militar	Army of Spain ^(en)
Rang militar	inspector general (1807–) mariscal (1805–) brigadier (1802–) tinent coronel (1801–)
Conflicte	Guerres Napoleòniques (Batalla de Somosierra) Guerra de les Taronges

Benito de San Juan (1727 — Talavera de la reina, 8 de gener, 1809), va ser un oficial de l'Exèrcit Espanyol i general de les Forces Espanyoles durant la Guerra del Francès.[1][2]

Carrera

San Juan va tenir diversos llocs tant administratius com operacionals a l'Exèrcit de Terra d'Espanya anterior a la Guerra de la independència espanyola, període durant el qual va veure acció durant la Guerra de les Taronges i la rebel·lió del País Basc coneguda com la Matxinada. Tot i això, després de la conquesta francesa d'Espanya i la instal·lació del rei titella Josep Bonaparte (que va convertir Espanya en un estat satèl·lit de França), San Juan va servir als Exèrcits d'Espanya durant la guerra de la independència espanyola fins a la seva mort el 1809.[2][3][4]

És majorment conegut per haver muntat una fútil defensa de Madrid durant la qual va fungir com a comandant de totes les forces espanyoles a la batalla de Somosierra, va enfrontar-se a Napoleó en persona.[5][6][7]

Trajectòria

Era el general al comandament durant la batalla de Somosierra, el 30 de novembre de 1808, on la molt superior artilleria espanyola, va ser ràpidament inutilitzada contra pronòstic inicial per una famosa càrrega costa amunt de la cavalleria Polaca;[7] va ser l'única ocasió a la Guerra de la Independència en què Napoleó Bonaparte va exercir el comandament directe de les tropes durant el combat.[8][9]

En la seva carrera militar destaca la seva participació com a tinent coronel d'Hússars a la invasió franco-espanyola de Portugal (1801), coneguda com a Guerra de les Taronges. Manuel Godoy el va ascendir a coronel, i el 1802 va ser nomenat cap de la Guàrdia personal del llavors anomenat Príncep de la Pau. El 1802 va ascendir al llavors rang de Brigadier. El 1805, va rebre el despatx de Mariscal (que corresponia a un grau de General). El 21 de setembre de 1804 San Juan va ser nomenat governador polític i corregidor de Biscaia durant l'època d'una revolta popular coneguda com la Matxinada, la qual San Juan va ser l'encarregat de suprimir (la qual cosa va aconseguir reeixidament) i durant el qual les lleis es van veure suspeses i es va instaurar la llei marcial amb San Juan com a governador absolut durant aquest període.[3]

Després d'això ia partir de 1807, San Juan va ser fungit com a inspector general, primer com a inspector general d'Infanteria el 1807 i després inspector general de la Cavalleria de Línia el 1808.[10]

Quan es va donar l'ofensiva dirigida per Napoleó en persona contra Madrid a finals de 1808, San Juan va ser precipitadament elegit com a comandant d'un acabat de formar Exercit de Castella la Nova, unitat que va dirigir a la Somosierra.[6]

Batalla de Somosierra

A finals de novembre de 1808, Napoleó va prendre personalment el comandament de l'exèrcit francès i va organitzar una nova invasió d'Espanya;[11] en resposta, la Junta Suprema Central va assignar al general San Juan la tasca de protegir Madrid amb un contingent de 12.000 soldats,[12] la majoria dels quals eren civils acabats de reclutar.[13][14] San Juan va tractar d'aturar Napoleó a un pas de muntanya conegut com Somosierra, en una posició defensiva increïblement forta i que en teoria semblava ser impregnable.[15][16]

No obstant això, durant la subseqüent batalla de Somosierra, Napoleó va aconseguir sorprendre San Juan amb una sobtada càrrega de cavalleria de caràcter gairebé suïcida per genets polonesos.[15][4][13] la meitat de la línia de batalla i van deshabilitar tota l'artilleria i van capturar totes bateries espanyoles;[12][4] el mateix San Juan va patir diverses ferides durant el combat.[17]

La derrota va causar que la resta de les tropes espanyoles fugissin immediatament mentre que tots els oficials espanyols (incloent tots els coronels i tots els tinents coronels) van ser capturats pels francesos.[13][14] Per la seva banda, San Juan va tractar sense èxit d'aturar-los i reorganitzar una nova posició defensiva.[14][7]

L'anunci de la derrota de Somosierra va causar pànic a Madrid, on les autoritats van formar improvisadament la Junta Permanent de Defensa per dirigir la defensa de la ciutat que evidentment estava a punt de ser assetjada la qual cosa va passar ràpidament, i quan Napoleó va arribar a la ciutat negoci la rendició de Madrid amb aquesta junta però aviat va perdre la paciència i va iniciar un breu però intens bombardeig de la ciutat i després la junta es va va rendir incondicionalment l'1 de desembre de 1808.[18][13]

Mort

Després de la batalla, San Juan va morir assassinat quan va ocórrer un motí a Talavera per part de tropes espanyoles el 7 de gener de 1809;[2] les tropes es trobaven desmoralitzades per la derrota al port de muntanya de Somosierra;[19][20] derrota havia deixat obert el pas a Napoleó per a la presa de Madrid.[20][21] Abans de ser assassinat, San Juan s'havia refugiat a la nit del 6 de gener en un convent agustí on va rebre tractament per a les ferides que va patir a la batalla,22 però la matinada del dia següent va arribar un grup de soldats aparentment liderats per un frare;[17][22] els soldats van acusar San Juan de covardia i d'haver estat subornat pels francesos per perdre la batalla de Somosierra.[23] San Juan tracte de raonar amb els soldats i quan això no funciono tracte de defensar-se amb el seu sabre;2417 en veure's atrapat, San Juan va tractar de llançar-se per una finestra però va ser sotmès.[22]

Després d'això, els soldats van detenir el general durant un dia sencer durant el qual va ser abusat físicament i torturat.[24] Finalment, els soldats amotinats van matar San Juan de tres trets.[22]

En aquesta revolta miraculosament va salvar la vida el famós general Castaños, heroi de la batalla de Bailén, que va estar a punt de córrer la mateixa sort que San Juan.

«

"En aquest dia al matí (7 de desembre), diversos dispersos en la marxa des de Guadarrama, cridant traïdor, traïdor, que ha venut a Somosierra, es presenten a la cel·la del convent d'Agustinos on estava allotjat San Juán. Els capitanejava un frare i potser els movien altres persones interessades que no existís qui podia descobrir la seva conducta covard dels dies anteriors, emprendre la seva apologia davant d'aquells furiosos i per defensar-se amb el seu sabre, quan no aplacant-los les raons li va escometre un granader, però per fi desarmat, en voler llançar-se per una finestra, tres trets que va rebre li van treure la vida."

»

Gazeta de Madrid, Número 55. Any 1809.[17][25]

Després de ser assassinat, el cadàver de San Juan va ser mutilat, arrossegat pels carrers de Talavera, penjat d'un arbre, apedregat i després va rebre diversos trets més;[26][27] tropes franceses comandades pel general Antoine Charles Louis Lasalle trobarien el cadàver ultratjat i uniformat de San Juan l'11 de gener quan van ocupar Talavera mentre perseguien els espanyols en retirada.[28]

El diari francès "Le Moniteur universel" va descriure en el seu número del dia 12 l'escena trobada en els termes següents:

«

"Un cadàver revestit d'uniforme de general espanyol estava suspès d'una forca, foradat per mil trets de fusell; era el general don Benito San Juan a qui els seus soldats en el desordre del seu tremend pànic, i per donar un pretext a la seva covardia, havien sacrificat tan indignament. No van agafar alè a Talavera sinó per torturar el seu desgraciat general que, durant tot un dia, va ser l'objectiu de la seva barbàrie i de la seva atroç finalitat."[29]

»

Commemoració

Al municipi de Somosierra (província de Madrid), amb motiu del bicentenari de la batalla del mateix nom, l'Associació Històric Cultural Voluntaris de Madrid 1808-1814, va erigir una placa en honor a aquest general.[30]

Referències

1. Isabel Sánchez, José Luis (2009). Pérez Garzón, Juan Sisinio, ed. Los hechos de guerra (PDF). España 1808-1814. De súbditos a ciudadanos 2 (1). Toledo, Spain: Sociedad Don Quijote de Conmemoraciones Culturales de Castilla-La Mancha/Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, D.L. pp. 65-88. ISBN 978-84-7788-534-4. OCLC 382401157 – via Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
2. Lisicki, Paweł, ed. (27 de mayo de 2006). «Benito San Juan - nieszczęsny generał» [Benito San Juan, el general desafortunado]. Rzeczpospolita (en polaco) 123 (Varsovia, Polonia: Gremi Media SA). ISSN 0208-9130. LCCN sn98059057. OCLC 264077858.
3. Artola Renedo, Andoni; Bermejo Mangas, Daniel (14 de noviembre de 2019). «Crisis, facciones cortesanas y revuelta popular en el País Vasco. Los alborotos de Vizcaya en 1804» (PDF). En García Fernández, Máximo; Calvo Caballero, Pilar; Burrieza Sánchez, Javier; Corada Alonso, Alberto; Redondo Cardeñoso, Jesús Ángel; Rodríguez Serrador, Sofía; Lorenzo Pinar, Francisco Javier, eds. Ediciones Universidad de Valladolid/Departamento de Historia Medieval, Moderna y de América de la Facultad de Letras. Investigaciones Históricas, Época moderna y contemporánea (Valladolid, España: Universidad de Valladolid) 39 (228): 81-108. ISSN 0210-9425. LCCN 80642878. doi:10.24197/ihemc.39.2019.81-108. hdl:10324/44315.
4. Nieuważny, Andrzej (27 de mayo de 2006). «Najpiękniejsza z szarż» [Las cargas de caballería más hermosas]. En Lisicki, Paweł, ed. Rzeczpospolita (en polaco) 123 (Varsovia, Polonia: Gremi Media SA). ISSN 0208-9130. LCCN sn98059057. OCLC 264077858
5. Chandler, 1 de diciembre de 2009, «59. Imperial Intervention (Part Eleven. Peninsular Intrigues)», pp. 625-642.
6. Meléndez Teodoro, Álvaro (27 de marzo de 2009). Calero Carretero, José Ángel; García Muñoz, Tomás, eds. La guerra de la independencia en Extremadura. Operaciones militares en el año 1808 (PDF). Jornadas de historia de las Vegas Altas "La batalla de Medellín" (28 de marzo de 1809). Medellín, Spain: Sociedad Extremeña de Historia/Ayuntamiento de Medellín/Ayuntamiento de Don Benito. pp. 307-324. ISBN 978-84-613-5602-7. OCLC 770929285 – via Dialnet.
7. Cust, Edward (1862). «31. Napoleon defeats the patriots at Somo Sierra and enters Madrid». Annals of the wars of the nineteenth century, compiled from the most authentic histories of the period II. London, United Kingdom: John Murray. p. 149. OCLC 432331074 – via Google Books.
8. Saenz-Francés San Baldomero, Emilio; Barranco Mateos, Manuel (2008). «Recreación histórica de la batalla de Somosierra». Escrito en Somosierra, España. En García de Cortázar Ruiz de Aguirre, Fernando; Ossorio Crespo, Enrique; Cortés Martín, Miguel Ángel, eds. Memoria de actividades 2008 (PDF). Madrid, España: Fundación Dos de Mayo, Nación y Libertad/Fundación Caja Madrid/Ayuntamiento de Somosierra/Asociación Histórico Cultural Voluntarios de Madrid 1808-1814. p. 28. Archivado desde el original el 23 de agosto de 2014.
9. Pérez Galdós, Benito (1 de abril de 2008). «Napoleón en Chamartín». Guerra de la Independencia. Clásicos Universales I. Madrid, Spain: Algaba Ediciones. p. 706. ISBN 9788496107922. OCLC 1313152175 – via Google Books.
10. Muñoz Revilla, Jaime (12 de diciembre de 2022). «Historia de la inspección de infantería» (PDF). En Díaz Fernández, Álvaro; Navarro Aranda, Juan José, eds. Secretaría General Técnica del Ministerio de Defensa de España (SEGENTE)/Academia de Infantería de Toledo (ACINF). Memorial de Infantería Española (Toledo, España: Ministerio de Defensa de España/Imprenta Nacional de Madrid) 85 (II): 9-16. ISSN 1137-4268. LCCN 92644551 – via Subdirección de Publicaciones y Patrimonio Cultural.
11. Chandler, 1 de diciembre de 2009, «59. Imperial Intervention (Part Eleven. Peninsular Intrigues)», pp. 625-630.
12. de Cabanes y de Escofet, Francisco Xavier (1822). «Introducción». Esplicación del Cuadro Histórico-Cronológico de los Movimientos y Principales Acciones de los Ejércitos Beligerantes en la Península durante la Guerra de España contra Bonaparte, por la Sección de Historia Militar, una de las componen la comisión de gefes y oficiales de todas armas establecida en Madrid á las órdenes del Ministro de la Guerra. Sección de Historia Militar. Barcelona, España: Ministerio de Guerra de España/Imprenta de la Viuda é Hijos de D. Antonio Brusi. pp. 6-14. OCLC 1312279847 – via Google Books.
13. Mora Palazón, Alfonso (1 de enero de 2008). «El «Plan Topographique de la Ville de Madrid et de ses environs», de 1808, escenario de los tristes acontecimientos» (PDF). En Portela Sandoval, Francisco José; Sánchez Álvarez-Insúa, Alberto; Alvar Ezquerra, Alfredo; Aparisi Laporta, Luis Miguel; de Aguinaga, Enrique; Espadas Burgos, Manuel; Fernández Talaya, María Teresa, eds. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Anales del Instituto de Estudios Madrileños (Madrid, España: Instituto de Estudios Madrileños). XLVII. Extraordinario: Segundo Centenario de 1808 (1): 359-382. ISSN 0584-6374. LCCN 76640847. OCLC 1779968.
14. Davies, Huw J. (1 de enero de 2016). «Chapter 7. An Ulcer Inflamed: Napoleon's Campaign in Spain, 1808». En Leggiere, Michael V.; DeVries, Kelly; France, John; Neiberg, Michael S.; Schneid, Frederick, eds. Napoleon and the Operation Art of War: Essays in Honor of Donald D. Howard [Napoleón y el arte de la guerra operacional: Ensayos en honor de Donald D. Howard]. History of Warfare (en inglés) 110. Leiden, Países Bajos: Brill. pp. 199-234. ISBN 9789004270343. ISSN 1385-7827. LCCN 2015042278. OCLC 929863569. doi:10.1163/9789004310032_009 – via Google Books.
15. Chandler, 1 de diciembre de 2009, «59. Imperial Intervention (Part Eleven. Peninsular Intrigues)», p. 640.
16. Esdaile, Charles J. (10 de junio de 2003) [2002]. «5. Somosierra: Napoleon's Revenge, November—December 1808». The Peninsular War: A New History [La guerra peninsular: Una nueva historia] (en inglés) (2da edición). Nueva York, Estados Unidos: Palgrave MacMillan. pp. 109-139. ISBN 9781403962317. LCCN 2003273462. OCLC 248370584 – via Archive.org.
17. de Llano y Ruiz de Saravía, José María (1848). «Total dispersión del ejército de San Juan». Historia del levantamiento, guerra y revolución de España, por el Conde de Toreno 2 (2nd edición). Madrid, Spain: Imprenta de J. Martín Alegría. pp. 69-70. ISBN 8422503387. LCCN 79366879. OCLC 7040450 – via Google Books.
18. Chandler, 1 de diciembre de 2009, «61. Incomplete Achievement (Part Eleven. Peninsular Intrigues)», pp. 658-662.
19. Gondra Rezola, Juan (1 de febrero de 2005). «Los primeros hospitales militares provisionales en Bilbao: La guerra contra la República francesa y la Zamacolada» (PDF). En Puccini, Elena; Hurtado de Saratxo, Zuriñe; Espinosa, Lucía et al., eds. Área de Relaciones Ciudadanas. Periódico Bilbao (Bilbao, España: Ayuntamiento de Bilbao) 3 (190): 34. ISSN 1133-5823. hdl:123456789/14761.
20. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «10. Versión francesa de la contienda», pp. 235-236.
21. Cayuela Fernández, José Gregorio; Gallego Palomares, José Ángel (1 de abril de 2008). «Capítulo III. Napoleón en España. El inicio de la ocupación efectiva (1808—1809)». La Guerra de la Independencia. Historia bélica, pueblo y nación en España (1808-1814). Acta Salmanticensia: Estudios Históricos & Geográficos 142. Salamanca, Spain: Ediciones Universidad de Salamanca. p. 176. ISBN 9788478003341. LCCN 2008417856. OCLC 231663439 – via Google Books.
22. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «2. Periódicos españoles», p. 88.
23. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «2. Periódicos españoles», p. 87.
24. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «4. Publicaciones francesas», p. 160.
25. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «2. Periódicos españoles», p. 89.
26. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «2. Periódicos españoles», pp. 87-88.
27. Muñoz Maldonado, José (1 de junio de 1833). «Capítulo VII». Historia política y militar de la guerra de la independencia de España contra Napoleon Bonaparte desde 1808 á 1814 II. Madrid, Spain: Imprenta de D. José Palacios. p. 107. OCLC 14120417 – via Google Books.
28. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «4. Publicaciones francesas», p. 160.
29. Fernández-Sanguino Fernández, 2012, «4. Publicaciones francesas», pp. 160-161.
30. «Placa en Memoria del General Benito San Juan - Somosierra (Madrid)». Archivado desde el original el 15 de julio de 2013. Consultado el 12 de febrero de 2013.

Bibliografia

• Fernández-Sanguino Fernández, Julio (2012). La batalla als camps de Talavera de la Reyna a través de la premsa de 1809. Madrid, Espanya: Visió Llibres, D.L. Google Books.
• Chandler, David Geoffrey (1 de desembre de 2009) [1966]. .Disseny per Abe Lerner, mapes i diagrames per Shelia Waters (3ra edició). York, Estats Units: Charles Scribner's Sons. ISBN 9781439131039. LCCN 66012970. OCLC 1085168952 – via Google Books.