|
Benet Soriano i Murillo
BiografiaFormacióFormat a París com a deixeble de M. Dumas.[4] Protegit del duc de San Lorenzo, aconseguí una pensió per formar-se a l'Acàdemia de San Luca de Roma. Des d'allà envià les primeres obres a les exposicions de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1849-1850.[2][4][3] Activitat professionalEl 1858 fou nomenat, per oposició, professor de dibuix de figura de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, i després ocupà a la mateixa escola la càtedra d'anatomia pictòrica fins a 1864.[1][2] És d'esment que la seva vida professional transcorregué de forma paral·lela a la de Federico de Madrazo, també professor a l'acadèmia, i amb el qual va mantenir una molt bona amistat.[3] El 1865 és nomenat sotsdirector del Museu de la Trinidad, alhora que Madrazo era nomenat director del Museu del Prado.[3] El mateix any és comissionat a l'Exposició de Dublín.[4] Posteriorment, ell i Madrazo foren cessats a causa de la Revolució de 1868 i, acabat el Sexenni Democràtic, el 1881 foren reposats en els càrrecs, si bé Soriano passà a ser sotsdirector del Prado, amb el qual havien fusionat la Trinidad.[3] Participació a exposicionsParticipà en diverses exposicions: el 1851 envià el quadre Virgili i la nimfa Amarilis a l'Exposició Universal de París de 1855; el 1856, 1858 i 1860 concorre a l'Exposició Nacional de Belles Arts amb les obres El sospir del moro, obtenint medalla de segona classe, La cita i Una nit de Posillipo, composició que fou guardonada amb medalla d'argent a l'Exposició de Baiona de 1864.[2][4] Acadèmic de Sant FerranEl 1880 és nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sabnt Ferran, i prengué possessió del càrrec el 1883 amb una dissertació sobre la cultura artística i la conveniència de substituir espectacles tumultuosos i incultes amb solemnitats de les arts.[4][2] ObraLa seva obra consta de temes mitològics, històrics i retrats.[1] A banda de les esmentades a les exposicions, pintà també un Estudi i una Albanesa (1849), el retrat del rei visigot Viteric per a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, un retrat del rei Francesc d'Assís d'Espanya, el Naixement de Sant Joan per a l'església de Santa Elisabet a Sant Joan de Judea,[4][2] o el retrat del seu sogre Joaquín de Barroeta-Aldamar, per encàrrec de la Diputació de Biscaia.[4] D'altra banda, va treballar en la restauració de l'església de San Jerónimo de Madrid, i el 1862 dibuixà les làmines per a una edició del Quixot publicada a Barcelona.[4] Galeria
CondecoracionsFou nomenat cavaller de l'orde de Carles III.[4] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet Soriano i Murillo
|
||||||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
