Bavó de Gant
Bavó de Gant, en francès Bavon i en neerlandès Baaf (Haspengouw ca. 589 - Gant, ca. 654), fou un monjo benedictí i eremita. És venerat com a sant per l'Esglésica catòlica i l'ortodoxa. BiografiaAllowin de Haspengouw havia nascut en una noble família franca d'Haspengouw, prop de Lieja, cap al 589, la tradició el fa fill de Pipí de Landen, majordom reial, tot i que no n'hi ha la certesa. La seva joventut fou dissoluta i va manifestar un tarannà cruel: venia serfs com a esclaus, va viure en parella sense haver-se casat i va tenir una filla, i fou un militar indisciplinat. En morir la dona, i havent sentit la predicació d'Amand de Maastricht, va decidir de fer vida religiosa: es confessà amb el bisbe Amand i va fer penitència per la seva vida anterior; va repartir la seva fortuna entre els pobres i ingressà al monestir benedictí de Gant, on prengué el nom de Bavó. Bavó acompanyà Amand en molts viatges de missió per terres franceses i flamenques, fins que volgué retirar-se a fer vida eremítica al bosc de Malmedy, proper a Lieja, vivint en el tronc d'un arbre buit. A Gant, va fundar els monestirs de Saint-Pierre-au-mont-Blandin i Saint-Bavon; en aquesta última vivia reclòs en la cel·la com a ermità. Hi va morir cap al 654 (la tradició diu que l'1 d'octubre de 659). VeneracióLa seva despulla és venerada a l'actual catedral de Gant, dedicada al sant. És el sant patró de Gant, Haarlem i Wilrijk. A Duinkerke, durant el carnestoltes desfila la figura del guerrer Allowyn.
|
Portal di Ensiklopedia Dunia