|
Batalla del riu Guadiaro
Els historiadors sembla que confonen la Batalla del riu Guadiaro i la Batalla d'Aqbat al-Bakr Segons Víctor Balaguer, a la seva obra "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón",(1860), la del Guadiaro va ser una derrota, però en canvi a Ermessenda de Carcassona, dona d'estat es considera la batalla de Guadiaro i a continuació, el saqueig de Còrdova com una victòria. L'exèrcit català, d'uns 9.000 homes organitzat per Ramon Borrell, lluitava en el bàndol del Príncep Mohamed (amb un exèrcit d'uns 30.000 homes[1])en la seva lluita contra Suleiman aliat de castellans i amazics. Però els castellans ja havien marxat i Ramon Borrell només va haver de combatre (a favor i en contra) de musulmans. El combat amb Suleiman va tenir lloc a la plana d'Acbatalbacar.[1] Abans de tornar cap Catalunya, els catalans,junt amb el Príncep Mohames, es replegaren sobre Còrdova i la van saquejar. El botí va ser enorme, especialment en forma d'or i de pedres precioses. Addicionalment aquesta acció bèl·lica va tenir un gran ressò i va donar prestigi a l'exèrcit català en el món islàmic. Tanmateix, un terç dels expedicionaris catalans foren morts,entre els quals hi havia, el germà del comte de Barcelona, Ermengol d'Urgell a qui potser va matar el mateix Suleiman. També hi moriren els bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona[2][1] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
