Batalla d'El Pertús

Batalla d'El Pertús

guerra civil catalana
Tipus	batalla
Data	28 juliol 1462
Lloc	el Pertús (Vallespir)
Estat	França
Resultat	Victòria reialista
Bàndols
Generalitat de Catalunya Joan el Sense Fe
Comandants
Jofre VII de Rocabertí Gastó IV de Foix
Forces
2.000 homes[1] 400 infants 120 llancers 3.000 arquers[1]

La batalla d'El Pertús fou una batalla de la Guerra Civil catalana, que es va lliurar del 21 de juliol de 1462.

Antecedents

El 24 d'abril de 1462, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals no sabien què fer, ja que les dues autoritats eren legítimes, però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[2] a Castellfollit de la Roca el 1462 i, després de recuperar Hostalric,[3] els revoltats van iniciar el setge de la Força Vella[4] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[5]

Veient la situació, el rei va signar el tractat de Baiona amb Lluís XI de França pel qual Joan renunciava als Comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi que Lluís li prestés ajuda militar per tal de sotmetre la resta de Catalunya[6] i va penetrar al Principat per Alfarràs el 5 de juny al front de 200 genets i 200 homes a peu aragonesos, navarresos i catalans addictes[7] sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer amenaçant Lleida i començà les operacions per prendre Tàrrega però hagué de retirar-se a Balaguer.

Lluís XI de França va aixecar un exèrcit de 22.000 homes comandats pel Gastó IV de Foix i va envair el Rosselló el 9 de juliol.[8]

Batalla

Gastó IV de Foix va derrotar amb facilitat a Jofre VII de Rocabertí, que disposava d'unes forces molt inferiors, el 21 de juliol de 1462.[8]

Conseqüències

Figueres i Bàscara obriren les portes a Gastó IV de Foix, i Hug Roger III de Pallars Sobirà va aixecar el Setge de la Força Vella,[1] abandonant l'artilleria i retirant-se a Hostalric.[9] A Ponent els exèrcits es trobaren a la batalla de Rubinat.[10]

La resistència nordcatalana va obligar el rei de França a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours Jaume d'Armanyac el gener de 1463.[11]

Referències

1. Duclos, Charles Pinot. Histoire de Louis XI (en francès). Jean Neaulme, 1750, p. 162. 
2. Hernàndez Cardona, 2003.
3. Consell Comarcal de la Selva «Municipis Hostalric>>Guia».
4. «Batalla d'El Pertús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. «El setge de la Força del 1462». Pedres de Girona. [Consulta: 26 gener 2020].^[Enllaç no actiu]
6. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 86, entrada: "Baiona, tractat de". ISBN 84-297-3521-6. 
7. Rovira i Virgili, 1931, p. 523.
8. Rovira i Virgili, 1931, p. 527.
9. Rovira i Virgili, 1931, p. 528.
10. Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570. 
11. Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].

Bibliografia

• Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol. VI. Edicions Pàtria, 1931. 
• Hernàndez Cardona, F. Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra. Rafael Dalmau editor, 2003. ISBN 84-232-0664-5.