Baratovita

Baratovita
Fórmula química	KCa₇(Ti,Zr)₂Li₃Si₁₂O36F₂
Epònim	Rauf Baratof ^(en)
Localitat tipus	Glacera Darai-Pioz, Muntanyes Alai, Serralada Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.25
Dana	61.1.4.2
Heys	14.9.32
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,94Å; b = 9,74Å; c = 20,9Å; β = 112,5°
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	blanc
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	nacrada
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,672 nβ = 1,672 nγ = 1,673
Birefringència	δ = 0,001
Angle 2V	mesurat: 60°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Fe, Nb, Mn, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-055
Any d'aprovació	1975
Símbol	Btv
Referències	[1]

La baratovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Rauf Baratovich Baratov (1921-), petròleg soviètic de l'Institut de Geologia de Duixanbe, Tadjikistan.

Característiques

La baratovita és un silicat de fórmula química KCa₇(Ti,Zr)₂Li₃Si₁₂O₃₆F₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb titani de l'aleksandrovita. Alguns mineralogistes consideren que la baratovita és OH dominant, el que faria que fos la mateixa espècie que la katayamalita; en aquest cas el nom de la baratovita tindria prioritat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baratovita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz, a les muntanyes Alai de la Serralada Tien Shan, a la Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan. També ha estat descrita als massissos de Khodzhaachkan i Hodzha-Achkan, tots dos al Kirguizstan, i a l'illa d'Iwagi, a la prefectura d'Ehime, al Japó. Són els únics quatre indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Baratovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].