|
Bandera Negra
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.[1] El seu nom volia rememorar la bandera negra que durant el Setge de Barcelona de 1713-1714 va onejar en diversos punts de la muralla.[2] Tenia uns dotze membres dirigents i diversos voluntaris: el cap més visible era Marcel·lí Perelló i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (també militant del CADCI). En foren membres destacats: Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (cap a l'exterior), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu i Jaume Balius i Mir. Aquesta sotsorganització d'Estat Català tingué comitès a Besiers i a Buenos Aires. El 1925 va protagonitzar un atemptat contra Alfons XIII, conegut com el Complot del Garraf,[2][3] que pretenia utilitzar una bomba contra el tren del monarca al seu pas per aquesta comarca. Fallida l'operació, la policia va detenir set persones entre les quals Jaume Compte i Miquel Badia.[2] La repressió que l'organització va patir a conseqüència d'aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català. Va desaparèixer el 1926, després de la descoberta i desbaratament de la insurrecció que Francesc Macià volia començar des de la Catalunya Nord, esdeveniments coneguts com a Fets de Prats de Molló.[2] Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
