Baixkir

Baixkir

башҡортса‎, Башҡурд теле i башҡорт теле
Tipus	llengua, llengua viva i llengua natural
Ús
Parlants nadius	1.200.000  (2010 )
Oficial a	Baixkíria
Autòcton de	Baixkíria, óblast de Txeliàbinsk, Óblast de Kurgan, óblast de Sverdlovsk, krai de Perm, óblast d'Orenburg, óblast de Saràtov, óblast de Samara, Tatarstan, Udmúrtia, óblast de Tiumén i baixkirs
Estat	Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan
Classificació lingüística
llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-bolgar
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic, Yañalif i escriptura àrab
Institució de normalització	Institut d'Història, Lingüística i Literatura del Centre de Ciències d'Ufà
Estudiat per	Bashkir studies ^(en)
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-1	ba
ISO 639-2	bak
ISO 639-3	bak
SIL	bak
Glottolog	bash1264
Linguasphere	44-AAB-bg
Ethnologue	bak
ASCL	4399
UNESCO	334
IETF	ba

El baixkir (baixkir: Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques exsoviètiques.[1] S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí.[2][3] És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26.737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:

• Jurmata, parlat al sud del país
• Kuvakan, parlat a l'est.

Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a l'óblast de Txeliabinsk, 46.029 a l'óblast d'Orenburg, 29.430 a l'óblast de Tiumén, 24.365 a l'óblast de Sverdlovsk 16.544 a l'óblast de Kurgan, 14.936 al krai de Perm i 10.816 al Tatarstan.

Característiques

Té una consonància semblant a la del kazakh. Les principals característiques fonològiques són:

• Tenen vocals febles: ï, ĕ, ŏ i ö.
• Correspondència i, u, ü amb el turc e, o, ö
• Tenen una a bilabialitzada, com el tàtar.
• Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
• Correspondència de s amb el turc Š
• Presenta harmonia vocàlica

El baixkir és una llengua SOV aglutinant. Els substantius es declinen en els casos nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, locatiu i ablatiu.

Històricament, les vocals mitjanes del turc antic han augmentat de mitja a alta, mentre que les vocals altes del turc antic s'han convertit en la sèrie mitjana reduïda al Baixkir, com també han passat a Tàtar.[4]

Referències

1. «Bashkort» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
2. Berta, Árpád. Tatar and Bashkir. 2a edició. Routledge, 2021. DOI 10.4324/9781003243809-20/tatar-bashkir-%C3%A1rp%C3%A1d-berta. ISBN 978-1-003-24380-9. 
3. Kortmann, Bernd; Auwera, Johan van der. The Languages and Linguistics of Europe: A Comprehensive Guide (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-07-27, p. 159-. ISBN 978-3-11-022026-1. 
4. Johanson, Lars; Csató, Éva Á. «The History of Turkic». A: The Turkic Languages (en anglès). Routledge, 2015-04-29, p. 92. ISBN 978-1-136-82527-9. 

Vegeu també

• Literatura baixkir
• Teptyar

Enllaços externs

• "Bashinform" notícices Arxivat 2006-04-03 a Wayback Machine.
• "Bashkortostan" diari Arxivat 2006-03-16 a Wayback Machine.
• Ciutat d'Ufa Arxivat 2006-02-21 a Wayback Machine.
• "Ural batyr" epos
• Pàgines de cançons i folklore baixkir

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur	Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz	Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk	Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak	Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak	Altai | Kirguís
Argu	Khalaj
Siberià	Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida

Viccionari