|
Bagàs (restes)El bagàs o remolta és el residu que resulta de certs processos d'elaboració d'aliments, com ara les restes d'extracció del canyamel o la canya de sucre o del premsatge de les olives i de llavors oleaginoses, etcètera, un cop s'han premsat per a treure'n suc.[1][2] També es coneix com a refeta, sansa, pinyola(da) o molla (Bal.).[3] La morca és el residu líquid o pasta que s'obté en l'extracció de l'oli d'oliva. El peu de refeta, o de sansa, o de pinyola, o de repàs és el de pasta d'olives moltes per la segona vegada. Alguns d'aquests subproductes tenen interés com a font de pinsos i proteïnes per a consum animal o humà,[4] per la fabricació d'aiguardent o bioetanol. Més recentment aquesta biomassa s'ha descobert com a combustible bioenergètic en instal·lacions de cogeneració o com primera matèria per fabricar biogas[5] la fabricació de paper o altres productes a alt valor afegit.[6][7] _.jpg) Bagàs de cervesaActualment, el bagàs de cervesa és generalment comercialitzat com a complement de la dieta de remugants, com ara de vaques lleteres. S'ha analitzat com a possible font d'additius per benzinols perquè se'n disposa durant tot l'any, al ritme de fabricació de cervesa. És el residu de la maceració del malt en el procés de fabricació de cervesa,[8] el conjunt de matèries insolubles residuals que durant el procés cerveser se separen del most per filtració a l'acabament de l'etapa de maceració del malt. El bagàs surt moll a 74 °C. com a focus de contaminació microbiològica del procés cerveser, cal evacuar a la major brevetat.[8] Composició del bagàs de cervesaPer a la fabricació de cervesa es conreen varietats d’Hordeum vulgare, L. i d’Hordeum distichon, L. En els corresponents grans d’ordi es poden distingir les següents parts:[8]
L'estructura de la clofolla és feta de polisacàrids. La cel·lulosa del gra és en gran part confinada a la clofolla. També hi ha hemicel·luloses que contenen residus de pentoses, hexoses i àcids urònics.[8] Aquest esquelet polisacarídic conté lignina, la funció principal de la qual és conferir rigidesa a les parets cel·lulars. La lignina del gra es localitza en gran part a la clofolla. També hi són presents petites quantitats de polifenols (tanins), compostos que poden ser involucrats en la biosíntesi o degradació de la lignina.[8] Composicions químiques brutes descrites per al bagàs de cervesa
Components del bagàs de cervesa / continguts, g/kg
Les variacions en la composició del bagàs són degudes a la naturalesa del malt, la finesa de la molta, la tecnologia de la maceració, el grau d’exhauriment i el sistema de filtració. Les diferències més notables provenen del desigual grau d’hidròlisis del midó a l’acabament de la maceració. Els polímers sense nitrogen del bagàs: · Sosteniment + Polisacàrids # Cel·lulosa, ß-1,4 (d’alt i baix grau de polimerització) # Hemicel·luloses § Xiloglucans, ß-1,4 § Arabinoxilans, ß-1,4 § Arabinogalactans, ß-1,3 § Xilans (tipus variats), ß-1,4 § Glucomannans, ß-1,4 § Galactoglucomannans, ß-1,4 § ß-glucans, ß-1,3;ß-1,4 # Pectines § Poligalacturonans § Ramnogalacturonans § Galactans § Arabinans § Arabinogalactans + No polisacàrids # Lignina · Reserva + Polisacàrids # Midó # Hemicel·luloses Els principals polímers sense nitrogen del bagàs de cervesa són:[8] · Hemicel·luloses * Xilans (arabinoxilans) * ß-glucans . Cel·lulosa · Midó * Amilosa * Amilopectina · Lignina Aplicacions
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagàs
Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia
