Badia de Cenderawasih

Badia de Cenderawasih

Tipus	badia
Part de	oceà Pacífic
Localització
Entitat territorial administrativa	Indonèsia
2° 30′ 00″ S, 135° 20′ 00″ E
Afluents	Derewo River ^(en)
Característiques
Profunditat	1.627 m

La badia de Cenderawasih (en indonesi: Teluk Cenderawasih, "badia del Paradís dels Ocells") també coneguda com a Sarera Bay (en indonesi: Teluk Sarera) i antigament Badia Geelvink (en neerlandès: Geelvinkbaai), és una gran badia que es troba al nord de la província de Papua, Papua Central i Papua Occidental, a l'illa de Nova Guinea, Indonèsia.[1]

Geografia

Es troba entre la península de Doberai i la desembocadura del riu Mamberamo, al cap d'Urville. Té més de 300 quilòmetres d'amplada i la línia de costa, des de Manokwari, fins a la desembocadura del Mamberamo, fa més de 700 quilòmetres de llargada. Els rius Wamma, Tabai, Warenai i Wapoga hi desemboquen. A la badia hi ha extensos esculls de corall i una abundant vida marina. La part sud-occidental ha estat declarada parc nacional marí, el Parc nacional Teluk Cendrawasih.[2]

A la badia hi ha nombroses illes, sent les més importants les illes Biak i Yapen.

Història

El nom holandès de la badia, Geelvink, li va ser donat per l'explorador Jacob Weyland, que va navegar per la badia el 1705 a bord de la fragata De Geelvink, nom a la vegada d'una destacada família de comerciants de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.[3] El sultanat de Tidore tenia vincles tributaris amb la regió.[4]

Referències

1. Teluk Sarera: Indonesia National Geospatial-Intelligence Agency, Bethesda, MD, USA
2. «Teluk Cendrawasih National Park» (en inglés). dephut.go.id. Arxivat de l'original el 29 de diciembre de 2010. [Consulta: 4 febrer 2012].
3. T. M. Perry & Dorothy F. Prescott, A guide to maps of Australia in books published 1780-1830, National Library, Australia, 1996, pág. 216, ISBN 0-642-25237-8
4. Slama, Martin (2015), "Papua as an Islamic Frontier: Preaching in 'the Jungle' and the Multiplicity of Spatio-Temporal Hierarchisations", From 'Stone-Age' to 'Real-Time': Exploring Papuan Temporalities, Mobilities and Religiosities, ANU Press, pp. 243–270, ISBN 978-1-925022-43-8