|
BGM-109 Tomahawk
El BGM-109 Tomahawk és un míssil de creuer de llarg abast, subsònic, amb capacitat tot temps, d'origen nord-americà. Va ser dissenyat per General Dynamics en els anys 1970 com un míssil de mitjà a llarg abast per volar a baixa altura de manera que pugui ser llançat des d'un submarí submergit. Ha estat millorat diverses vegades i, per mitjà de diverses adquisicions corporatives, ara és fabricat per Raytheon. Alguns Tomahawk també van ser fabricats per McDonnell Douglas.[2] DescripcióS'han construït diferents tipus de Tomahawk, que han emprat diverses classes de caps o ogives. Les versions operatives inclouen el cap amb càrrega convencional TLAM-C, el cap de fragmentació TLAM-D, i la cap nuclear (TLAM-A i TLAM-N) (no desplegats). Existeix també el míssil antivaixell Tomahawk (TASMAN). Pel que fa als míssils de creuer de llançament des de terra i els seus vehicles de llançament, van ser destruïts per complir amb el Tractat de Desarmament Nuclear de Medi Abast a 1987. Els Tomahawk del tipus Block III, que van entrar en servei en 1993, tenen un major abast i fan servir el Sistema de Posicionament Global (GPS) per augmentar la seva precisió. Els de classe Block IV tenen un millor DSMAC (Digital Scene Matching Àrea correlator, un sistema per a la correlació del terreny amb imatges digitals prèvies) i uns motors turbo millorats. La segona fase dels Block IV té millor capacitat d'atac en profunditat i estan equipats amb un sistema de precisió en temps real contra objectius armats en moviment. En l'actualitat s'han desenvolupat caps antibunkers, que fan penetrar al míssil a terra, i gràcies a uns sensors que detecten l'aire, rebenten dins del bunker, causant la destrucció interior d'aquest. Tomahawk tàctic_fires_a_tomahawk_missile_in_support_of_OIF.jpg) Amb diferència, la millora més interessant dels Tomahawk ha estat equipar per participar en la xarxa de guerra centralitzada, de manera que cada míssil sigui capaç d'usar les dades de múltiples sensors (avions, satèl·lits, soldats, tancs, vaixells) per trobar el seu objectiu. També podrà enviar les dades dels seus sensors a altres unitats operatives. Això serà part de la força connectada a una xarxa prevista pel Pentàgon. Els Tomahawk tàctics estan equipats amb una càmera de televisió per a l'observació de camp de batalla que permet als comandants avaluar el dany a l'objectiu i remetre el míssil a un objectiu alternatiu. A més el Tomahawk Tàctic, és capaç de ser reprogramat en vol per atacar un dels 16 objectius preassignats en memòria mitjançant coordenades GPS o introduint noves coordenades. A més el míssil pot enviar dades sobre el seu estat. La Marina dels Estats Units va començar a utilitzar aquesta característica a finals de 2004. Els Tomahawks són difícils d'interceptar, per la seva mida petita, el seu reduït tall transversal i el seu vol a baixa altitud. Cada míssil és emmagatzemat i llançat des d'un recipient pressuritzat que el protegeix durant el transport i l'emmagatzematge i actua com un tub de llançament. Durant els primers segons de vol després del llançament, el míssil és llançat mitjançant un propulsor de combustible sòlid. Llavors es despleguen les seves petites ales i les seves superfícies de control, i comença a funcionar el motor turbo. Sobre l'aigua, el Tomahawk segueix una ruta per defecte, una vegada sobre terra, el contorn del terreny indica al sistema d'inèrcia les variacions en la ruta per evitar xocs contra accidents geogràfics. Finalment el DSMAC reconeix l'objectiu i guia la fase final del vol, produint-se una exactitud d'aproximadament 10 metres. Altres detalls
VersionsQuan es van desenvolupar els models del Tomahawk, per a distingir les diferents versions del míssil segons la plataforma des de la qual eren llançats, és insitu els següents codis:
Operadors
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
