Avaluació tardanaEn programació d'ordinadors, avaluació tardana (en anglès: Lazy evaluation) és la tècnica de retardar un càlcul fins que se'n requereixi el resultat. Els beneficis de l'avaluació tardana inclouen:
El contrari de l'avaluació tardana és l'avaluació primerenca (en anglès: eager evaluation), també anomenada avaluació estricta, on una expressió és avaluada tan bon punt és assignada a una variable o paràmetre. L'avaluació primerenca és el comportament utilitzat en la majoria de llenguatges. L'avaluació tardana comprèn els següents tres conceptes:
El llenguatge Haskell utilitza majoritàriament l'avaluació tardana. Altres llenguatges com OCaml, Scheme[2] i altres la incorporen de manera opcional, mitjançant construccions explícites. ExemplesLlistes d'avaluació tardana en OCamlopen Printf ;;
(* tipus de llista d'avaluació tardana (ang:lazy) *)
type 'a node_t =
| Nil
| Cons of 'a * 'a zlist_t
and 'a zlist_t = 'a node_t Lazy.t
;;
(** generador tardà de m elements; ''lazy'' deixa la generació en suspens *)
let rec genera_llista (m:int) :'a zlist_t =
lazy (match m with
| 0 -> Nil
| n -> Cons(n, genera_llista (n-1))
) ;;
(** fold_left_tard: aplica una op. binària sobre un acumulador i els elem. d'una llista d'avaluació tardana *)
let rec fold_left_tard f acum (llista:'a zlist_t) =
match (Lazy.force llista) with (* força l'avaluació del generador de la llista obtenint-ne 1 elem. *)
| Nil -> acum
| Cons(x, xs) -> fold_left_tard f (f acum x) xs
;;
let op_binaria = fun (a:float) (b:int) -> a +. sqrt (float_of_int b) ;; (* qualsevol que interessi *)
let _ =
printf "resultat: %.2f\n" (fold_left_tard op_binaria 0. (genera_llista 100000))
;;
Referències
|
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia