Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 - 100 metres masculins
Els 100 metres masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olímpics de Londres de 1908. La prova es va disputar en tres dies i hi van prendre part 60 atletes de 16 nacions diferents. La primera ronda es disputà el 20 de juliol, les semifinials el 21 de juliol i la final el 22 de juliol.
Medallistes
RècordsAquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1908.
(*) No oficial James Rector (en la 15a sèrie i en la tercera semifinal) i Reggie Walker (en la primera semifinal i en la final) van igualar el rècord olímpic. Per la seva banda Reggie Walker, en la primera semifinal va fer un temps de 10.7, però fou arrodonit a l'alça fins als 10.8 segons les normes de l'època perquè el seu temps havia estat de 104⁄5. ResultatsSèriesEs van disputar 17 sèries i sols passava a semifinals el vencedor de cadascuna d'elles. El temps era calculat en 1⁄5 de segon. La competició començà a les tres de la tarda del 20 de juliol, el setè dies dels Jocs. En finalitzar les nou primeres sèries es va aturar la competició per donar pas a quatre sèries dels 800 metres que s'havien de córrer a dos quarts de quatre. Les darreres vuit sèries es van disputar a partir de les quatre de la tarda. Sèrie 1Duffy guanyà la sèrie per tres iardes.
Sèrie 2George superà a Guttormsen per tres iardes.
Sèrie 3Cartmell creuà la meta amb dues iardes sobre Malfait.
Sèrie 4Walker superà en quatre iardes a l'immediat perseguidor. Records do not indicate which of the final two runners took which Posició.
Sèrie 5Harmer s'atura coix. Cloughen guanya per cinc iardes.
Sèrie 6May guanya per unes tres iardes.
Sèrie 7Duncan guanya per una iarda.
Sèrie 8Stevens supera al posseïdor del rècord del món per pocs centímetres.
Sèrie 9Morton guanya per unes tres iardes.
Sèrie 10Fischer s'atura coix. Kerr guanya per tres iardes.
Sèrie 11Phillips s'atura coix, cosa que permet a Hamilton guanyar per unes tres iardes.
Sèrie 12Huff guanya per tan sols una iarda a Pankhurst.
Sèrie 13Robertson guanya per tres iardes.
Sèrie 14Sherman supera a l'immediat rival per quatre iardes, una de les majors diferències en la primera ronda.
Sèrie 15Rector iguala el rècord olímpic, aconseguint una fàcil victòria.
Sèrie 16En la sèrie més lenta de la primera ronda Stark guanya per dues iardes.
Sèrie 17Roche guanya per dues iardes.
SemifinalsL'atleta més ràpid de cada semifinal passa a la final. Les semifinals comencen a les 3:35 p.m. del 21 de juliol. Semifinal 1Cloughen no va prendre la sortida per preparar les sèries dels 200 metres. Walker va prendre la davantera en arribar als 50 metres i va creuar la línia d'arribada amb una iarda per davant de May, igualant el rècord olímpic. El seu temps real fou de 10,7, però segons les normes vigents quedà arrodonit al cinquè més proper, de conformitat amb les normes vigents aleshores; per la qual cosa el seu temps fou de 104⁄5.
Semifinal 2Hamilton no va prendre la sortida per preparar les sèries dels 200 metres. Kerr va guanyar fàcilment la sèrie.
Semifinal 3Rector torna a guanyar fàcilment, igualant novament el rècord olímpic per segona vegada en aquests Jocs.
Semifinal 4Cartmell i Robertson disputen una semifinal molt igualada i finalment és Cartmell el vencedor per un peu.
FinalLa final dels 100 metres començà a les 4:15 p.m. del 22 de juliol. Walker i Rector ja havien igualat el rècord olímpic abans de la final, per la qual cosa s'espera una final molt disputada entre ambdós. Walker va tenir una sortida molt explosiva, però Rector el va igualar a mitja cursa. Amb tot, finalment fou Walker el que finalment va guanyar la cursa amb mitja iarda sobre Rector i igualant novament el rècord olímpic. Kerr guanyà la medalla de bronze en superar a Cartmell per dues iardes.
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia