Ateneu Català de la Classe Obrera

Ateneu Català de la Classe Obrera

Dades
Tipus	ateneu organització sense ànim de lucre
Forma jurídica	associació
Història
Creació	1861, Barcelona
Governança corporativa
Seu	Mercaders, 42 i Pl. Beates, 2 Palau Bassols (Barcelonès)

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.[1][3]

Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.[3]

Referències

1. Aracil, 2006: p. 182
2. Mestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan"
3. Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Ateneu Català de la Classe Obrera"

Bibliografia

• Aracil Martí, Rafael. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Ensenyament, cultura, justícia. Edicions Universitat Barcelona, 2006. ISBN 8447530442. 
• Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 75 entrada: "Ateneu Català de la Classe Obrera" i p. 743 entrada: "Nuet i Vidal, Joan". ISBN 84-297-3521-6.