Associació Catalana d'Esperanto

Per a altres significats, vegeu «Kea».

Associació Catalana d'Esperanto

Dades
Tipus	organització esperantista
Història
Creació	1982
Fundador	Manuel Casanoves i Casals, Pere Nuez Pérez, Maria Garcés i Coll, Joan Ramon Guiñón i Roset, Joan Moretó Reventós i Maria Nogués i Comas
Activitat
Àmbit	Països Catalans
Governança corporativa
Seu	Sabadell (Vallès Occidental)
Presidència	Alfons Tur i García
Òrgan de premsa	Kataluna Esperantisto
Joventuts	Kataluna Esperanto-Junularo
Lloc web	esperanto.cat

L'Associació Catalana d'Esperanto (esperanto: Kataluna Esperanto-Asocio, KEA) és l'entitat que representa els esperantistes dels Països Catalans. Va ser creada per tal de continuar la labor de la Federació Catalana d'Esperantistes, activa entre 1910 i 1939 i dissolta pel règim franquista.[1] L'associació va ser refundada a Sabadell el 1980, com a Associació Catalana d'Esperanto, i reconeguda oficialment per la Generalitat de Catalunya el 1982.[2] KEA és membre de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR).[3]

Els objectius principals de l'associació són promoure i practicar la llengua internacional en els Països Catalans, així com donar a conèixer la llengua, la literatura i la cultura catalanes arreu del món a través de l'esperanto.[1][4]

Història

La Federació Esperantista Catalana (KEF) va ser la precursora de l'actual Associació Catalana d'Esperanto. Fundada a Barcelona el 1910, la KEF va agrupar diverses associacions esperantistes de Catalunya i les Illes Balears, i va jugar un paper crucial en la promoció de l'esperanto fins a la seva dissolució forçada el 1939. Després de ser refundada a Sabadell, com a Associació Catalana d'Esperanto, va reprendre la publicació de la revista Kataluna Esperantisto el 1983 i va tornar a organitzar congressos i jocs florals.

Manuel Casanoves i Casals, sacerdot i activista cultural i pels drets humans i esperantista per tradició familiar, va jugar un paper decisiu en la recuperació de l'associació, sent el primer president de la nova etapa iniciada el 1980.[5] Per la seva banda, Llibert Puig i Gandia, que va aprendre esperanto el 1950, va ser un dels fundadors del Grup d'Esperanto de Sabadell, el primer creat a Catalunya després del 1939. Durant molts anys, Puig va formar part de la junta de l'Associació Catalana d'Esperanto, exercint diverses funcions i ensenyant esperanto a centenars de persones.[6]

El primer congrés de la nova etapa de l'Associació Catalana d'Esperanto va ser el XIX Congrés Català d'Esperanto, celebrat a Sabadell el novembre de 1983.[7]

Biblioteca-Arxiu

La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez és la biblioteca i arxiu de l'Associació, creada el 1997 en honor del gran mestre d'esperanto Pere Nuez Pérez, basant-se en la donació de la seva vídua Maria Garcés i Coll. La secció d'arxiu conté diversos documents administratius i de govern, posteriors a la fundació de l'Associació Catalana d'Esperanto. Hi destaquen també els documents sobre coneguts esperantistes catalans i sobre ciutats on s'han celebrat congressos catalans d'esperanto.[8]

Congressos catalans d'Esperanto organitzats per KEA

El següent llistat mostra els congressos catalans d'esperanto organitzats des de la fundació de KEA:

• XIX Congrés: Sabadell, 1983[9]
• XX Congrés: Olot, 1984 (en aquest congrés es feu un comunicat per reclamar respecte per les llengües minoritzades)[10]
• XXI Congrés: Sant Cugat del Vallès, 1985
• XXII Congrés: Lleida, 1986
• XXIII Congrés: Barcelona, 1987
• XXIV Congrés: Perpinyà, 1989
• XXV Congrés: Tarragona, 1991
• XXVI Congrés: Alcúdia, 1993
• XXVII Congrés: Mataró, 1995
• XXVIII Congrés: Figueres, 1997
• XXIX Congrés: Manresa, 1999
• XXX Congrés: Girona, 2001
• XXXI Congrés: Sóller, 2002[11]
• XXXII Congrés: Ceret, 2004[12]
• XXXIII Congrés: Amposta, 2006[13]
• XXXIV Congrés: Sabadell, 2008
• XXXV Congrés: Barcelona, 2011[14]
• XXXVI Congrés: Salardú, 2013 (en aquesta ocasió el congrés esdevingué congrés catalano-occità)
• XXXVII Congrés: Mataró, 2015[15]
• XXXVIII Congrés: Àger, 2017
• XXXIX Congrés: Castelldefels, 2022
• XL Congrés: Vic, 2024

El XXXIX Congrés Català d'Esperanto s'havia de celebrar l'any 2020 a Lluc (Mallorca), però fou ajornat degut a la pandèmia del SARS-CoV-2.

Referències

1. SETEMBRE. «L’Associació Catalana d’Esperanto commemora amb una exposició el centenari del Congrés Català d’Esperanto a Vic | SETEMBRE». elsetembre.cat. [Consulta: 2 juny 2024].
2. «Kataluna Esperantista Federacio | enciclopedia.cat». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juny 2024].
3. «Entitats membres». focir.cat. [Consulta: 2 juny 2024].
4. «L'Esperanto». Avui, 16-03-1986 [Consulta: 27 juliol 2014]. Arxivat 17 October 2014^[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
5. «Manuel Casanoves i Casals | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 juny 2024].
6. «Llibert Puig i Gandia | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 juny 2024].
7. L'Olotí. Setmanari d'informació i opinió de la Garrotxa, 27-10-1983, pàg. 4.
8. Puig i Gandia, Llibert «Malkovru la bibliotekon de KEA» (en esperanto). Kataluna Esperantisto, 343, 9-2007, pàg. 21 [Consulta: 30 maig 2024].
9. Gonzàlez, Laia «Avui es clou a Sabadell el XIX Congrés Català d'Esperanto». Avui, 01-11-1983 [Consulta: 27 juliol 2014]. Arxivat 17 October 2014^[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
10. Redacció «800 esperantistes es troben a Olot per rellançar l'idioma». Punt Diari, 12-10-1984 [Consulta: 27 juliol 2014]. Arxivat 17 October 2014^[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
11. «Seixanta experts participen a Sóller al XXI Congrés d'Esperanto», 03-11-2002. Arxivat de l'original el 2022-12-06. [Consulta: 25 febrer 2021].
12. «El Centre Cultural Català del Vallespir». [Consulta: 25 febrer 2021].
13. «Més d'un centenar de persones assisteixen al Congrés Català d'Esperanto a Amposta». El Periódico de Catalunya, 08-12-2006.
14. Bausells, Marta. «L'esperanto revifa», 30-10-2011. [Consulta: 25 febrer 2021].
15. «Mataró torna a ser seu 20 anys després del Congrés català d'Esperanto», 06-08-2015. [Consulta: 25 febrer 2021].^[Enllaç no actiu]

Vegeu també

• Paul Berthelot
• Josep Vidal Llopart
• Josep Franquesa i Solé
• Manuel Casanoves i Casals