Associació Catalana d'Esperanto
L'Associació Catalana d'Esperanto (esperanto: Kataluna Esperanto-Asocio, KEA) és l'entitat que representa els esperantistes dels Països Catalans. Va ser creada per tal de continuar la labor de la Federació Catalana d'Esperantistes, activa entre 1910 i 1939 i dissolta pel règim franquista.[1] L'associació va ser refundada a Sabadell el 1980, com a Associació Catalana d'Esperanto, i reconeguda oficialment per la Generalitat de Catalunya el 1982.[2] KEA és membre de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR).[3] Els objectius principals de l'associació són promoure i practicar la llengua internacional en els Països Catalans, així com donar a conèixer la llengua, la literatura i la cultura catalanes arreu del món a través de l'esperanto.[1][4] HistòriaLa Federació Esperantista Catalana (KEF) va ser la precursora de l'actual Associació Catalana d'Esperanto. Fundada a Barcelona el 1910, la KEF va agrupar diverses associacions esperantistes de Catalunya i les Illes Balears, i va jugar un paper crucial en la promoció de l'esperanto fins a la seva dissolució forçada el 1939. Després de ser refundada a Sabadell, com a Associació Catalana d'Esperanto, va reprendre la publicació de la revista Kataluna Esperantisto el 1983 i va tornar a organitzar congressos i jocs florals. Manuel Casanoves i Casals, sacerdot i activista cultural i pels drets humans i esperantista per tradició familiar, va jugar un paper decisiu en la recuperació de l'associació, sent el primer president de la nova etapa iniciada el 1980.[5] Per la seva banda, Llibert Puig i Gandia, que va aprendre esperanto el 1950, va ser un dels fundadors del Grup d'Esperanto de Sabadell, el primer creat a Catalunya després del 1939. Durant molts anys, Puig va formar part de la junta de l'Associació Catalana d'Esperanto, exercint diverses funcions i ensenyant esperanto a centenars de persones.[6] El primer congrés de la nova etapa de l'Associació Catalana d'Esperanto va ser el XIX Congrés Català d'Esperanto, celebrat a Sabadell el novembre de 1983.[7] Biblioteca-ArxiuLa Biblioteca-Arxiu Petro Nuez és la biblioteca i arxiu de l'Associació, creada el 1997 en honor del gran mestre d'esperanto Pere Nuez Pérez, basant-se en la donació de la seva vídua Maria Garcés i Coll. La secció d'arxiu conté diversos documents administratius i de govern, posteriors a la fundació de l'Associació Catalana d'Esperanto. Hi destaquen també els documents sobre coneguts esperantistes catalans i sobre ciutats on s'han celebrat congressos catalans d'esperanto.[8] Congressos catalans d'Esperanto organitzats per KEAEl següent llistat mostra els congressos catalans d'esperanto organitzats des de la fundació de KEA:
El XXXIX Congrés Català d'Esperanto s'havia de celebrar l'any 2020 a Lluc (Mallorca), però fou ajornat degut a la pandèmia del SARS-CoV-2. Referències
Vegeu també |
Portal di Ensiklopedia Dunia