Artur Kogan
Artur Kogan (nascut el 29 de gener de 1974 a Txernivtsí, llavors RSS d'Ucraïna, actualment Ucraïna), és un jugador d'escacs israelià, resident a Tarragona, que té el títol de Gran Mestre des de 1998.[1] A la llista d'Elo de la FIDE de l'octubre del 2020, hi tenia un Elo de 2501 punts, cosa que en feia el 17è millor jugador (en actiu) d'Israel.[2] El seu màxim Elo va ser de 2592 punts, a la llista de gener de 2005 (posició 154 al rànquing mundial).[3] BiografiaKogan va emigrar des d'Ucraïna a Israel quan tenia 2 anys, i va viure a Israel durant vint anys. Actualment resideix a Tarragona, Catalunya. Ha viscut també tres anys a França, un any a Praga, 8 mesos a Suïssa, i mig any a Ljubljana i a Budapest. Resultats destacats en competicióEn el període 1981-1989 guanyà diversos torneigs oberts a Israel, com els de Bat Yam, Holon, Rixon le-Tsiyyon, Pétah Tiqvà, entre d'altres. Obtingué el títol de GM el 1998. Ja fora d'Israel, ha guanyat, entre d'altres, els torneigs següents: 1991 Biel/Bienne, 1994 Kecskemet, 1996 Formie, 1996 Vlissingen,[4] 1996 Sas Van Gent Open, 1996 Ischia, 1998 Ljubljana, 1998 Pyramiden Cup (Alemanya), 1999 Ljubljana, 2000 Almassora, 2000 Cutro Open, 2000 Quebec Open, 2001 Nordic Scandinavian Open,[5][6] 2001 Salou Costa Daurada, 2002 Gènova, 2003 Lido degli Estensi, 2005 Paris Open, 2005 Tarragona Open, i 2006 Ashdod Open (Israel). Participa sovint en competicions escaquístiques a Catalunya. Per exemple, el 2007 guanyà l'Obert Internacional d'Escacs de La Pobla de Lillet,[7] el juny de 2009 guanyà l'obert internacional Ciutat de Reus; el 6 de desembre de 2009 guanyà el "Gran Premi de Tarragona de partides semi-ràpides" celebrat a Cambrils. El 2010 va participar en el Campionat de Catalunya per equips amb l'equip del Club Escacs Montmeló. El juliol de 2011 fou campió de l'Obert de Torredembarra amb 7½ punts de 9.[8] Fou 3r a l'Obert de Sant Sebastià de 2009.[9] El maig de 2016 fou segon a l'obert internacional d'Estadella, per darrere de Daniel Forcén.[10] L'agost de 2016 fou 2n-5è (cinquè en el desempat) del 34è Obert d'Andorra amb 7 punts de 9 (el campió fou Jorge Cori Tello).[11] Notes i referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia