Artur II de Bretanya
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra. BiografiaFill i successor de Joan II de Bretanya el 18 de novembre de 1305, era net d'Enric III d'Anglaterra, i va aconseguir que el ducat fos reconegut com a independent pels francesos. Va dividir el territori bretó en vuit batllies: Leon, Kernev, Landreger, Penteur, Gwened, Naoned, Roazhon i Sant Malou. El 1309 també convocaria per primer cop els Estats Generals de Bretanya, antecessors del futur parlament bretó, en els quals, per primer cop a la història "francesa", hi tenia representació pròpia l'anomenat "Tercer Estat". Va abaixar els impostos al clergat. Va morir el 27 d'agost de 1312 al castell de L'Isle i enterrat als germans Menors de Vannes en una tonba de marbre que es va fer construir i que fou vandalitzada durant la revolució. Les restes, utilitzades per empedrar una carretera, foren recuperades i avui dia estan exposades al públic. Matrimoni i descendènciaCasat el 1275, a Tours, amb Maria de Llemotges (1260-1290) vescomtessa de Lilemotges, filla i hereva de Guiu VI, vescomte de Llemotges, i de Margarida de Borgonya (morta el 1277), van tenir tres fills:
Artur va tornar a casar-se el maig de 1294, aquest cop amb Iolanda o Violant de Dreux (també anomenada Iolanda de Montfort) (1263 – 1330), reina vídua d'Escòcia (esposa d'Alexandre III d'Escòcia) comtessa de Montfort, filla de Robert IV, comte de Dreux i de Braine, i de Beatriu de Montfort, comtessa de Montfort. Van tenir sis fills:
Referències |
Portal di Ensiklopedia Dunia