|
Arquebisbat de Patres
 L'arquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia. HistòriaPatres és una antiga seu metropolitana de la província romana d'Acaia (Peloponès), al Patriarcat de Costantinoble. Segons la tradició, la ciutat va ser evangelitzacióevangelitzada per sant Andreu apòstol, que hauria patit el martiri després d'haver-hi consagrat al bisbe sant Stratocles. El primer bisbe documentat històricament és Plutarc, que va participar en el concili de Sàrdica aproximadament el 347. Només hi ha una dotzena d'arquebisbes coneguts del primer mil·lenari cristià. Inicialment sufragània de l'arxidiòcesi de Corint, al segle vi, la diòcesi de Patres va ser elevada al rang d'arxidiòcesi autocèfala. A principis del segle ix (entre el 802 i el 806), l'emperador Nicèfor I el Logoteta la va elevar al rang de metropolitana amb res sufragànies : Lacemedònia, Methone i Corone. Durant els dos segles següents també se li van assignar les sufragànies d'Elo, Oleno, Amicles, Morea i Cernizza.[1] Al segle xiii va ser elevada a exarcat de l'Acàia. Després de la Quarta Croada es va erigir una arxidiòcesi de ritu llatí, de la qual es coneixen diversos arquebisbes fins a mitjans del segle xv. Des del 1408, Patres es va convertir en una colònia veneciana, conquerida pels turcs el 1458, que va marcar el final de la presència dels llatins. Des de l'últim quart del segle xv, Patres és una seu arxiepiscopal titular de l'Església catòlica; el seu es troba vacant des del 26 d'agost de 1971. Cronologia episcopalArquebisbes grecs
Arquebisbes llatins
Arquebisbes titulars
Note
Fonts
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
