|
Arquebisbat de Granada
TerritoriL'arquebisbat comprèn la part sud-occidental de la província de Granada. La resta de la província pertany al bisbat de Guadix. La seu episcopal està a la ciutat de Granada, on es troba la catedral de l'Encarnació. El territori està dividit en 267 parròquies. HistòriaEl bisbat de Granada s'erigí el 10 de desembre de 1492, molt poc després de la conquesta de la ciutat als musulmans. Anteriorment hi havia hagut alguns bisbes titulars de Granada. El 1563 s'instituí el seminari diocesà, dedicat a sant Cecili, en convertir un col·legi eclesiàstic ja existent. Durant els segles xviii i xix la vida de l'arquebisbat patí greus repercussions a causa de la situació política hostil vers l'Església. La invasió napoleònica provocà greus danys al patrimoni artístic dels edificis de culte. La supressió dels ordes religiosos comportà l'abandonament dels monestirs i dels convents; i, finalment, les desamortitzacions van minar les rendes econòmiques de l'arquebisbat. Titulars de la seu de GranadaBisbes de Granada
Arquebisbes de Granada
Estadístiques
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Granada |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca)
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
