Exemplar recollit el 1986 a 2.700 metres prop del cim del Canigó.Armeria muelleri a la falda del Cambre d'Ase, juliol del 2021.Armeria muelleri a la falda del Cambre d'Ase, juliol del 2021.
El 1912, Charles Flahaut (1852-1935) va fer la següent descripció:[2]
«
Planta que viu durant diversos anys, amb una arrel allargada, una soca llenyosa, curta i ramificada, sense pèls; llençols plans; estret gairebé filiforme, suau, monovena; tiges florals espinoses; flors unides en el capítol floral de 18 a 20 mil. d'ample, envoltades, durant el seu desenvolupament, per una funda que roman més llarga que ella mateixa en el moment de la floració; involucre format per folíols exteriors més petits que l'interior, ovals estrets, escamosos i acabats en un punt, de color marró; calze marcat amb costelles i que acaba bruscament en punts. Corol·la de color rosa brillant. Floreix a l'estiu.
»
El 1853, Alfred Huet du Pavillon va descriure l'espècie com una planta perenne, amb una alçada de 20 a 30 cm. A més de la seva descripció completa en llatí, proporcionà diverses claus per distingir-la d'espècies molt relacionades, com l'armèria marina o l'armèria del rosselló, entre d'altres.[4]
Hàbitat
L'espècie Armeria muelleri es troba en pastures i roques silícies del nivell alpí, entre els 2.300 i 2.900 metres d'altitud.[2]
El 1934, Léon Conill cita Armeria muelleri entre les 80 espècies de fanerògames que es poden trobar al massís del Canigó entre els 2.700 i la cota màxima del seu cim a 2 784 metres.[5]
A causa del seu hàbitat muntanyós ric en metalls, Armeria muelleri ha desenvolupat habilitats que la converteixen en una espècie metal·lòfita, amb potencial com a planta bioindicadora. Pot acumular metalls pesants a les seves arrels, tiges o fulles, però no a les seves flors, on una taxa massa elevada redueix la qualitat del pol·len.[6][7]
Taxonomia
L'espècie Armeria muelleri va ser descrita per Alfred Huet du Pavillon (1829-1907) el 1853 a partir d'un exemplar recollit el 1852 a les rodalies del pic del Canigó (2.784m) durant un viatge al Llenguadoc i els Pirineus.[8] El nom s'escriu primer Armeria mulleri, després es converteix en Armeria muelleri, sent Mueller l'equivalent de Müller. L'espècie està dedicada al botànic suís Johannes Müller,[4] que va fer un viatge al sud de França el 1851.[9]
Armeria muelleri és el nom més acceptat, però algunes bases de dades de vegades consideren que aquest nom és el basiònim de Statice muelleri.[10]
Protecció
L'espècie Armeria muelleri no figura a la Llista Vermella de la UICN.[3] Tot i això, un estudi del 1998 sobre espècies de flora endèmiques, rares o amenaçades a Catalunya, aplicant els mateixos criteris que la UICN, va avaluar el seu estat de conservació com a espècie gairebé amenaçada, per tant amb una elevada probabilitat de trobar-se en perill d'extinció en un futur pròxim.[11] Un estudi similar del 2013 que presenta una llista de plantes amenaçades a la regió de Migdia-Pirineus la classifica com a espècie vulnerable (VU), amb alt risc de trobar-se en perill.[12]
Armeria muelleri està amenaçada per l'escalfament global que, a llarg termini, corre el risc de reduir dràsticament la superfície de l'estatge alpí, sobre el qual viu, per transformar-lo en un estatge subalpí. Després es veurà obligada a apropar-se cada cop més als cims més elevats.[13]
Referències
↑«Armeria muelleri» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 juny 2022].
↑Amigo, Jean-Jacques «Huet du Pavillon (Alfred)». Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises, vol. 3 Sciences de la Vie et de la Terre. Publications de l'olivier [Perpinyà], 2017.
↑Conservatoire botanique national des Pyrénées et de Midi-Pyrénées «Liste rouge des plantes vasculaires de Midi-Pyrénées» (en francès). Conservatoire botanique national des Pyrénées et de Midi-Pyrénées, 5-2013 [Consulta: 25 desembre 2020].
Huet (1853). Algunes plantes noves del Pirineu. Annals of Natural Sciences . ser.3, t.19: 255. Référence patrimoni de la biodiversitat : 41552274 (consultat el Référence
.jpg)
.svg){kind=icon}
.jpg)
