Aplec del Puig
Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre,[1][2] l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord. Els actes s'inicien amb una marxa cívica que ix des de les torres dels Serrans de la ciutat de València i acaba a la població del Puig de Santa Maria, monestir des del qual Jaume I va conquerir el 1238 la capital per crear el nou regne. Des del matí i fins a la vesprada se succeïxen actes, parlaments i concerts. Tot i que hi va haver un primer aplec precursor dels actuals el 20 de juny del 1915[3] i una trobada regular a l'octubre (una processó civicocultural) convocada per l'associació Lo Rat Penat,[4] és des dels anys 60 que se celebra, amb certa regularitat, amb un sentit de reivindicació política i no sols cultural.[5] Actualment hi ha dos actes polítics convocats de manera anual: el primer a l'esplanada del monestir de Santa Maria, on el Bloc Nacionalista Valencià, i ara també la coalició Compromís, s'hi troben[6] i el segon al cim de la muntanyeta de la Patà organitzat per Esquerra Republicana del País Valencià[7] i que havia estat organitzat tradicionalment pel PSAN.[8][9] Des de l'any 2006 s'ha recuperat la dimensió religiosa de l'aplec mitjançant la celebració de la "missa per la pàtria, la pau i la justícia" en l'església del monestir, convocada pel Centre Pare Tosca. A més dels parlaments polítics i de l'acte religiós, durant tot el dia hi ha activitats lúdiques i culturals, tallers per a la xicalla, actuacions de dolçainers i tabalers, i un àpat popular amb paella. L'any 2017, el partit ultradretà España 2000 fon autoritzat a concentrar-se a dos kilòmetres de l'acte del Bloc però a només set-cents del d'ERPV, encara que el president dels ultres, José Luis Roberto, avançà que no es concentrarien en el lloc assignat «perquè és un dret constitucional de qualsevol ciutadà escollir-ne el lloc»; finalment, l'Aplec se celebrà sense cap incidència.[10] El polític bearnés David Grosclaude participà, com a membre de l'Aliança Lliure Europea, amb un discurs en occità en l'acte de l'esplanada.[11] Vegeu també
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia