Antonio Rumeu de Armas
BiografiaVa estudiar la carrera de Filosofia i Lletres i la de Dret en la Universitat Central de Madrid[3] i es va doctorar en Dret i en Filosofia i Lletres.[4] Va ocupar les càtedres d'Història d'Espanya a les universitats de Granada i Barcelona i la d'Història Moderna d'Espanya en la Universitat Complutense de Madrid.[3] Especialitzat en història d'Amèrica i de les Illes Canàries, va ser professor extraordinari en la Universitat de Georgetown als Estats Units i de l'Escola Diplomàtica a Espanya.[5] A diversos països sud-americans —Mèxic, Argentina, Perú, Colòmbia i Xile— va ser nomenat acadèmic de nombre en les seves corresponents acadèmies de la història.[6] Fou escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història el 1968, va prendre possessió del càrrec el 22 de novembre de 1970.[7] fou president de l'acadèmia entre 1986 i 1989 i entre 1995 i 1998.[8] Fou fundador de l'Anuario de Estudios Atlánticos,[1] i també dirigí les revistes Hispania i Cuadernos de Historia, editades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual també va ser membre actiu. Premis i distincionsVa obtenir el Premi Antonio de Nebrija el 1945 i el Premi Nacional de Literatura a 1955. El 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de La Laguna a Tenerife i la Universitat Politècnica de Madrid. Estava en possessió de les medalles de l'Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi. ObraDe la seva obra destaca:
Referències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia