ca Antonio Rumeu de Armas

Antonio Rumeu de Armas
Biografia
Naixement	18 gener 1912 ; Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries)
Mort	9 juny 2006 (94 anys); Madrid
Sepultura	cementiri de Mingorrubio
Procurador a Corts
	11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Camp de treball	Història d'Amèrica, història de les Illes Canàries, història i política
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, científic, professor d'universitat, catedràtic de batxillerat, historiador, polític, professor d'educació secundària
Ocupador	Universitat de Granada ; Universitat Complutense de Madrid ; Universitat de Barcelona ; Instituto de España
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1968–); Real Sociedad Económica de Amigos del País de Tenerife ; Orde d'Isabel la Catòlica
Obra
Estudiant doctoral	Joan Mercader i Riba
Premis
	(2004) doctor honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria; (2002) doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid; (1967) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc; (1964) Orde civil d'Alfons X el Savi; (1955) Premi Nacional de Literatura d'Espanya; Orde d'Isabel la Catòlica; doctor honoris causa per la Universitat de La Laguna ;

Antonio Rumeu de Armas (Santa Cruz de Tenerife, 18 de gener de 1912^[1] – Madrid, 9 de juny de 2006)^[2] va ser un historiador i acadèmic espanyol.

Biografia

Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres i la de Dret en la Universitat Central de Madrid^[3] i es va doctorar en Dret i en Filosofia i Lletres.^[4] Va ocupar les càtedres d'Història d'Espanya a les universitats de Granada i Barcelona i la d'Història Moderna d'Espanya en la Universitat Complutense de Madrid.^[3]

Especialitzat en història d'Amèrica i de les Illes Canàries, va ser professor extraordinari en la Universitat de Georgetown als Estats Units i de l'Escola Diplomàtica a Espanya.^[5] A diversos països sud-americans —Mèxic, Argentina, Perú, Colòmbia i Xile— va ser nomenat acadèmic de nombre en les seves corresponents acadèmies de la història.^[6]

Fou escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història el 1968, va prendre possessió del càrrec el 22 de novembre de 1970.^[7] fou president de l'acadèmia entre 1986 i 1989 i entre 1995 i 1998.^[8] Fou fundador de l'Anuario de Estudios Atlánticos,^[1] i també dirigí les revistes Hispania i Cuadernos de Historia, editades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual també va ser membre actiu.

Premis i distincions

Va obtenir el Premi Antonio de Nebrija el 1945 i el Premi Nacional de Literatura a 1955. El 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de La Laguna a Tenerife i la Universitat Politècnica de Madrid. Estava en possessió de les medalles de l'Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.

Obra

De la seva obra destaca:

Historia de la censura gubernativa en España (1940)
Historia de la previsión social en España (1942)
Los seguros sociales en nuestro pasado histórico (1942)
Colón en Barcelona (1944) a on explica l'arribada del Descobridor d'Amèrica a la capital catalana, on és rebut per Ferran i Isabel. En Colom a Barcelona fou un llibre important en els estudis colombins, una innovació acadèmica pel detall i per la precisió amb què es mostra la ciutat de Barcelona i el seu paper en el Nou Món.
Piraterías y ataques navales contra las islas Canarias (1947)
Código del trabajo del indígena americano (1953)
El testamento político del conde de Floridablanca (1962)
Un escrito desconocido de Cristóbal Colón: el memorial de la Mejorada (1972)
El Obispado de Telde
La conquista de Tenerife
La invasión de Las Palmas por el almirante holandés Van der Does en 1599, última obra publicada el 1999.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ladero Quesada, 2006, p. 321.
↑ Martínez, Alfonso «Antonio Rumeu de Armas, entregado por entero a la Historia». El Mundo, 15-06-2006.
↑ ^3,0 ^3,1 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 549.
↑ Ladero Quesada, 2006, p. 319.
↑ De Béthencourt Massieu, 2008, p. 30.
↑ De Béthencourt Massieu, 2008, p. 45.
↑ Medalla 16 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. de la RAH
↑ Ladero Quesada, 2006, p. 320.

Bibliografia

De Béthencourt Massieu, Antonio «Antonio Rumeu de Armas. In memoriam». Anuario de Estudios Atlánticos, 54, 2008, pàg. 27-49.
Ladero Quesada, Miguel Ángel «Antonio Rumeu de Armas (1912-2006)». Medievalismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 16, 2006, pàg. 319-322. Arxivat de l'original el 2015-12-08 [Consulta: 4 desembre 2015].
Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002, p. 549-550. ISBN 8446014890.

Vegeu també

Bisbat de Telde

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Pío Zabala y Lera	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 16 1968 - 2006	Succeït per: Antonio Cañizares Llovera

[FOOTNOTELadero_Quesada2006321-1] 1,0 ^1,1 Ladero Quesada, 2006, p. 321.

[elmundo-2] Martínez, Alfonso «Antonio Rumeu de Armas, entregado por entero a la Historia». El Mundo, 15-06-2006.

[FOOTNOTEPasamar_AlzuriaPeiró_Martín2002549-3] 3,0 ^3,1 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 549.

[FOOTNOTELadero_Quesada2006319-4] Ladero Quesada, 2006, p. 319.

[FOOTNOTEDe_Béthencourt_Massieu200830-5] De Béthencourt Massieu, 2008, p. 30.

[FOOTNOTEDe_Béthencourt_Massieu200845-6] De Béthencourt Massieu, 2008, p. 45.

[7] Medalla 16 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. de la RAH

[FOOTNOTELadero_Quesada2006320-8] Ladero Quesada, 2006, p. 320.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Antonio Rumeu de Armas