Antonio Pérez de Olaguer
Antonio Pérez de Olaguer Feliu (Barcelona, 16 d'abril de 1907 - Barcelona, 29 de març de 1968) va ser un escriptor i periodista català, col·laborador en diversos diaris i director de la revista catòlica La Familia. BiografiaPertanyia a una família d'alts funcionaris colonials i amb arrels en les Illes Filipines. Era fill de Luis Pérez Samanillo[1] i de Francisca de Olaguer-Feliu Ramírez,[2] a més de nebot del general José Olaguer-Feliú y Ramírez i besnet d'Antonio Olaguer Feliu,[3] virrei del Riu de la Plata.[4] Va estudiar comerç amb els jesuïtes i es va dedicar al periodisme, col·laborant en la premsa espanyola i filipina; i a la literatura, conreant la poesia i el teatre.[5] Plenament implicat en la causa carlina, va ser membre de la Junta Regional Carlista de Catalunya i redactor de El Cruzado Español i La Hormiga de Oro. El 1935 va presentar la seva obra teatral Más leal que galante juntament amb Benedicto Torralba de Damas en favor del carlisme. Va ser fundador i director de la revista catòlica La Familia, amb seu a Barcelona, des d'on va impulsar campanyes en favor de l'hospital de Sant Llàtzer i la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família. També va fundar les revistes Momento, El mirlo blanco, Don Fantasma i Guiriguay.[5] En començar la Guerra Civil Espanyola, el seu pare i el seu germà van ser assassinats pels republicans el 26 de juliol de 1936.[6] Antonio Pérez d'Olaguer va aconseguir fugir de Barcelona a Itàlia i va tornar a Espanya per unir-se a la causa dels revoltats, ajudant en la propaganda per al franquisme i especialment el carlisme. Durant la contesa va col·laborar en diversos periòdics rebels, entre ells, El Pensamiento Alavés. Durant els anys 40 i 50 va escriure també per a la revista Cristiandad.[5] És autor de nombroses obres, entre les quals es destaquen els llibres El terror rojo en Cataluña i El terror rojo en Andalucía, on denuncia els crims comesos sobre sacerdots, religiosos i desafectes al Front Popular, a Catalunya i Andalusia durant la Guerra civil espanyola ; i el seu llibre El Terror amarillo en Filipinas, on denuncia els crims comesos pels japonesos sobre ciutadans espanyols residents a Manila, durant la Segona Guerra Mundial. Va realitzar nombrosos viatges, amb els quals va fer set vegades la volta al món. Les seves impressions de viatge les va exposar en conferències i col·loquis, i també en llibres com Mi vuelta al mundo. Va treballar també en obres de caritat en favor dels leprosos de Fontilles.[5] Va ser president de l'Associació Literària Iberoamericana i membre de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres i de l'Institut d'Estudis Hispànics de Barcelona, a més de col·laborador de l'Enciclopèdia Espasa. Va morir a Barcelona el 29 de març de 1968.[5] El 2005 va ser traduït a l'anglès el seu llibre El Terror amarillo en Filipinas, i publicat amb el títol de Terror in Manila. February 1945. Obres
Teatre
ArticlesCulturals i humorístics
Sobre el Catolicisme
Sobre història
Sobre el Carlisme i la Guerra Civil
Bibliografia
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia