|
Antonio Medina García
Antonio Medina García (Barcelona, 2 d'octubre de 1919 - 31 d'octubre de 2003) fou un jugador d'escacs i Àrbitre Internacional d'escacs català.[1][2] Va obtenir el títol de Mestre Internacional (MI) el 1950. Va ser guardonat el 2004 (pòstumament) amb la Insígnia d'Or de la Federació Catalana d'Escacs.[3] Va rebre també la distinció de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat
 Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. BiografiaVa començar a jugar a escacs als catorze anys, però la Guerra Civil va interrompre la seva formació com a jugador. Un cop acabada, de seguida va començar a destacar, i va ser durant anys el millor jugador català, i el millor espanyol juntament amb el mallorquí (instal·lat a Barcelona) Artur Pomar. Els anys 1940 la seva progressió va ser ràpida. El 1942, amb només 23 anys, va guanyar la semifinal del Campionat d'Espanya, i va estar a punt de jugar contra Ramón Rey Ardid pel títol de campió nacional. El 1943 entaulà amb Paul Keres, un jugador de classe mundial. El 1944 guanyà el seu primer campionat d'Espanya, cosa que repetiria fins a un total de 7 ocasions.[4] El 1945 a Gijón, va guanyar una partida al Campió mundial Aleksandr Alekhin. Fou el segon tauler, rere Artur Pomar, de la selecció espanyola a l'històric Matx Radiofònic entre l'Argentina i Espanya de 1946.[5] Entre 1953 i 1962 va marxar a viure a Veneçuela, on va guanyar tres cops el campionat nacional, i va poder jugar el Zonal centreamericà i posteriorment l'Interzonal de 1955, dins el cicle pel campionat del món. Clubs catalans on va jugarMedina ha estat jugador del Club d'escacs Barcelona, del Club d'escacs Ruy López-Paluzíe, del Club d'escacs Olot, i del Club d'escacs Vulcà (aquest darrer, fusionat amb el Barcelona l'any 1999).[1] Resultats destacats en competicióCampionats nacionalsMedina fou set cops Campió d'Espanya (1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, i 1964),[6] i tres cops Campió de Catalunya (1947, 1949, i 1950).[7] Va guanyar també tres cops el Campionat d'escacs de Veneçuela (1955, 1956 i 1958).[8] Torneigs internacionalsEl seu primer gran èxit en un torneig internacional fou a Gijón 1944, on hi fou segon, només rere el Campió del món Aleksandr Alekhin, a qui a més va guanyar en el seu enfrontament directe.[9] Medina va obtenir posteriorment nombroses victòries en torneigs internacionals: guanyà el 1946 a Cáceres, i a Sabadell; el mateix any fou tercer al fort Torneig Internacional de Barcelona, per darrere de Miguel Najdorf i Abe Yanofsky.[10] El 1947 guanyà a Múrcia i a Melilla; el 1948 fou segon a Mar del Plata, el 1949 guanyà a Vic i a Burgos; el 1950 a Saragossa, Alacant, Berga, i Madrid; el 1952 a Lisboa, Tarragona, i Hastings B; el 1953 empatà als llocs 1r a 4t al Torneig principal de Hastings (amb Harry Golombek, Jonathan Penrose i Daniel Yanofsky);[11] el 1954 guanyà el Torneig Zonal de Caracas,[12] i fou posteriorment 19è al Torneig Interzonal de Goteborg 1955 (el campió fou David Bronstein).[13] El 1962 va guanyar l'Obert dels Estats Units a San Antonio. El 1965 guanyà a Màlaga; el 1967 a Olot, i empatà al 2n-5è lloc a Amsterdam; el 1968 empatà als llocs 1r a 3r al Hoogovens "B" de Wijk aan Zee, amb 10/15 punts,[14] i el 1970 guanyà a Berga. Olimpíades d'escacsMedina va representar Espanya a sis Olimpíades d'escacs els anys 1964, 1966, 1968, 1970, 1972, i 1976. Àrbitre d'escacsMedina obtingué el títol d'Àrbitre Internacional (AI) el 1974, i sobretot a partir de la dècada dels 1980 va arbitrar nombrosos esdeveniments de la màxima categoria mundial, com la Final de Candidats de 1989 entre Anatoli Kàrpov i Andrei Sokolov, una semifinal de candidats entre Vassili Smislov i Zoltán Ribli el 1983, l'Olimpíada d'escacs de 1988 a Salònica, i el Torneig de la Copa del Món de Barcelona 1989. Partida destacadaMedina – F.J. Pérez, Campionat d'Espanya, València, 1947.[15] Obertura Ruy López, variant oberta.
Notes i referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
