Antoni Batllori i Obiols

Antoni Batllori i Obiols

Biografia
Naixement	1951 Barcelona
Mort	7 gener 2023 (71/72 anys) Teià (Maresme)
Sepultura	cementiri de Teià
Activitat
Ocupació	autor de còmic
Família
Pare	Antoni Batllori i Jofré
Premis
(2015)  Premi Nacional de Premsa (2008)  Premi Ciutat de Barcelona (2004)  Premi Gat Perich

Antoni Batllori i Obiols (Barcelona, 1951 - Teià, 7 de gener de 2023)[1] fou un dibuixant d'humor i caricaturista català que signava com a Toni Batllori.[2] Va ser un autor de traç segur i espontani, fabricant de caricatures molt expressives. Amb un humor contundent i coherent, va afrontar sense por els temes difícils de l'actualitat.[3]

Biografia

Fill del també dibuixant Antoni Batllori i Jofré, va començar a publicar a finals dels anys 1960 a revistes com Oriflama i En Patufet. Als anys 1970 va passar per El Papus, un setmanari satíric en què es van forjar altres dibuixants de la seva generació. També va col·laborar en revistes de barri i publicacions de caràcter polític i social.[4]

Va començar les carreres d'arquitectura, economia i enginyeria, i va formar part del grup d'animació Ninots Putxinel·lis i la cooperativa Drac Màgic, on es va estrenar en les pel·lícules d'animació.

Va publicar als diaris El Noticiero universal (1973), Diari de Barcelona, Avui, El País i La Vanguardia, on va començar a la secció d'esports (1991) i després a la de política (1994). També va col·laborar en un gran nombre de revistes com Butifarra!, El Papus, El Triangle o El Jueves.

Va publicar els llibres Pobres abuelos (El Jueves, 1992), Ninots, la política de 1999 en tiras (La Vanguardia, 2000), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també es va interessar per la pintura i l'escultura (disposa d'obra escultòrica a Olost de Lluçanès o a l'Estació de França de Barcelona).

Els darrers anys va gestionar a la localitat de Teià, el Fons Batllori, on es van fer exposicions i activitats, el qual es va constituir amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré.

Va liderar el projecte Monument a les il·lusions perdudes (MALIP) en favor de l'ONG Pallassos sense Fronteres i va realitzar un monument en granit de 4 metres d'alçària representant un pi bonsai, inaugurat el març de 2015 a la Diagonal i rambla del Poblenou de Barcelona.[1][5]

Llibres

• Ninots: la política de 1999 en tiras, ISBN 84-931284-0-6, La Vanguardia, cop. 2000
• Ninots de Toni Batllori: los mejores dibujos publicados en La Vanguardia 2003-2004, El Jueves, DL 2004
• Pujol: 1995-2003, tires de Toni Batllori i textos de Ramón Suñé, ISBN 84-95400-25-1, Dèria, 2003
• Mil millones de mejillones, de Fernando Trias de Bes, amb dibuixos de Toni Batllori, Temas de Hoy, 2010
• La màscara africana, de Jürgen Banscherus, amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996
• El misteri del repartidor de pizzes, de Jürgen Banscherus, amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1999
• La misteriosa desaparició dels xiclets, de Jürgen Banscherus, amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996
• El suc dels dies: un dietari, de Raimon Obiols, amb dibuixos de Toni Batllori, ISBN 84-7809-956-5, Columna, 1996

Premis i reconeixements[6]

• 2000 - Premi Manuel Salas i Ferré
• 2004 - Premi Internacional d'Humor Gat Perich
• 2004 - Premis Junceda, atorgat pels companys de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)
• 2008 - Premi Ciutat de Barcelona
• 2015 - Premi Nacional de Comunicació, en la categoria Premsa, “per la qualitat de les seves vinyetes i l’esforç per vincular la feina amb l'actualitat, sempre en un pas de temps molt curt”

Referències

1. «Fallece Toni Batllori, autor de la tira diaria de 'La Vanguardia'» (en castellà), 07-01-2023. [Consulta: 7 gener 2023].
2. «Antoni Batllori i Obiols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 
4. «El dibujante Toni Batllori, premio Gat Perich por sus «ninots»» (en castellà). abc.es, 14-02-2004. [Consulta: 15 octubre 2009].
5. espanabizarra. «España Bizarra», 01-12-2017. [Consulta: 7 gener 2023].
6. L.L. «Mor Toni Batllori, ninotaire». [Consulta: 8 gener 2023].