António Jacinto
António Jacinto do Amaral Martins (Luanda, 28 de setembre de 1924 — Lisboa, 23 de juny de 1991) fou un poeta nacionalista angolès. També va usar el pseudònim Orlando Tavora.[1][2][3] BiografiaVa néixer a Angola però els seus pares eren portuguesos.[1] Es va criar i va estudiar a Golungo Alto, Kwanza-Nord.[3] Després de llicenciar-se a Luanda va treballar com a funcionari civil i juntament amb Viriato Clemente da Cruz va fundar el Partit Comunista Angolès. Començà a escriure poemes de protesta, i com a resultat de la seva militància política fou arrestat per primer cop el 1959. Després seria enviat al Camp de Tarrafal a Cap Verd de 1961 a 1972.[2] El seu primer llibrede poemes fou publicat el 1961, el mateix any del seu empresonament.[1] El seu empresonament va tenir un cert ressò internacional i el 1972 fou enviat a Lisboa sota paraula, on va treballar com a comptable. El 1973 es va escapar i va tornar a Angola, on es va unir al MPLA com a director del seu Centre d'Instrucció Revolucionària. Després de la independència d'Angola el 1975 va formar part del govern d'Agostinho Neto (1922 - 1979), primer com a ministre d'educació i cultura i el 1977 com a secretari del Consell de Cultura Nacional. El 1990 va deixar la política per la seva edat avançada[2] però continuà com a membre del Comitè Central del MPLA.[4] Obres
Poemes cèlebres
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia