Anna Maria Molina de Haro
Anna Maria Molina de Haro (Girona, 2 de gener de 1950 - Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, 17 d'agost de 1979) va ser una atleta catalana. ![]() Va començar a córrer i saltar als tretze anys i va desenvolupar gran part de la seva carrera esportiva al Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), i també va passar pel club de Vallehermoso de Madrid.[1] Entre 1967 i 1978, va ser campiona d'Espanya en vint-i-cinc ocasions (disset a l'aire lliure i vuit en pista coberta) i campiona de Catalunya en vint-i-quatre ocasions (quinze a l'aire lliure i nou en pista coberta).[2] Va obtenir els seus títols en curses de tanques i en salt d'alçada, en llançament de pes i de disc i en proves combinades.[2] Tot i els seus bons resultats, no va poder participar en els Jocs Europeus Júnior (avui dia, Campionats d'Europa júnior) de 1968 per motius polítics; se celebraven a Leipzig, aleshores pertanyent a la República Democràtica Alemanya, i Espanya va renunciar a participar-hi perquè era un país comunista.[1] Tampoc va poder participar en els Jocs Olímpics de Múnic de l'any 1972 a causa d'una lesió que va patir l'any anterior, una «luxació de ròtula, amb arrencament del tendó del bíceps i fractura completa del nervi ciàtic popliti extern».[1] Des d'aleshores es va limitar als llançaments de pes i de disc, proves en què va acumular catorze títols estatals.[2] Durant la seva carrera va millorar cinquanta-dos rècords de Catalunya a l'aire lliure i vint-i-vuit d'Espanya.[2] I des que va patir la lesió fins que es va retirar, el 1978, va guanyar tots els campionats estatals de llançament de pes.[1] Va rebre l'Insígnia d'Or de la Federació Espanyola d'Atletisme en reconeixement a les seves fites esportives. Va morir el 17 d'agost de 1979 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron conseqüència de les ferides greus provocades en un accident de cotxe el 7 d'agost.[1][3] A causa del fort cop rebut al cap, va quedar en coma i no se'n va recuperar.[1] Palmarès
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia