Angelot

Angelot

Squatina squatina
Enregistrament
Estat de conservació
En perill crític
UICN	39332
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Squatiniformes
Família	Squatinidae
Gènere	Squatina
Espècie	Squatina squatina (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Squalus squatina
Distribució

L'angelot o escat (Squatina squatina) és una espècie de tauró de la família Squatinidae, pròpia de l'Atlàntic oriental i la Mediterrània.

Descripció

• Cos ample amb el cap gran i pla.
• Les aletes pectorals, carnoses, s'estenen a banda i banda del cap sense soldar-s'hi.
• Dues aletes dorsals petites, situades per darrere de les ventrals.
• Sense aleta anal ni membrana nictitant.
• Té cinc parells de fenedures branquials.
• Presenta una coloració terrosa sense taques al cos.
• Ultrapassen els 183 cm de longitud.
• Els mascles assoleixen la maduresa sexual als 180 cm, i les femelles entre els 125 i 165 cm.

Hàbitat

Durant el dia es troba parcialment soterrat en el fons de sorra o fang amb una actitud desmanyotada. A la nit neda pel fons enèrgicament. Es distribueix des de la costa fins a fondàries de 150 m. Quan està colgat, només li surten els ulls; amb aquesta postura pot assetjar les preses, que captura saltant sobre elles amb la boca oberta.

Alimentació

Consumeix peixos plans (palaies i llenguados), també petits taurons, rajades, mol·luscs i crustacis.

Reproducció

És ovovivípar aplacentari. A la primavera les femelles surten dels amagatalls de les fondàries per apropar-se a les aigües costaneres més somes, on donen ventrades de 9 a 20 individus de 24 a 30 cm de longitud total.

Aprofitament

Espècie sense interès pesquer. Abans molt comuna, cada vegada és menys habitual veure-la a les llotges, a causa de la pesca il·legal d'arrossegament en caladors de menys de 50 m de fondària.

La pell s'usava com a paper de vidre,[1] i per això el paper de vidre també s'anomena paper d'escat o paper d'escatar.[2][3]

Referències

1. «Squatina squatina». Convention on the Conservation of Migratory Species of Wild Animals. [Consulta: 15 juny 2022].
2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
3. «escat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 93.