Anella Científica

Anella Científica

Dades
Tipus	Xarxa de telecomunicacions acadèmica i de recerca catalana
Història
Estat legal	Actiu
Creació	1993
Activitat
Àmbit	Catalunya
Serveis	Connexió a la xarxa i serveis addicionals relacionats
Governança corporativa
Seu	Carrer Gran Capità, s/n (Edifici Annexus) Barcelona Catalunya
Propietat de	Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
Lloc web	csuc.cat/ca/comunicacions/anella-cientifica

L'Anella Científica és una xarxa de telecomunicacions acadèmica catalana que connecta unes 80 institucions d'R+D+I, amb una infraestructura redundada gestionada pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. Ofereix connectivitat de 100 Gbps i serveis addicionals, i està connectada a RedIRIS i altres xarxes internacionals, facilitant la col·laboració en projectes globals.[1][2][3]

El troncal de la xarxa utilitza connexions òptiques a 100 Gbps i Ethernet, amb la xarxa Giganet d'Orange per redirigir el tràfic en cas d'incidències. El protocol BGP assegura redundància tant en connexions internes com externes.[4]

Des de la seva creació el 1993, l'Anella Científica ha passat per diverses renovacions tecnològiques, des de DQDB a ATM, fins a Gigabit Ethernet i, més recentment, a 100 Gbps amb nous equips òptics. Aquesta evolució li ha permès expandir-se de 6 a més de 80 punts d'accés en 25 anys.[5][6][7][8]

Les connexions de l'Anella varien entre 10 Gbps i 100 Mbps, amb opcions de fibra o radioenllaç, i en casos específics també es poden proporcionar accessos ADSL o SHDSL segons la ubicació geogràfica de la institució. Les institucions que poden adherir-se a la xarxa inclouen universitats, organismes de recerca, centres tecnològics, hospitals sense ànim de lucre i altres entitats d'interès científic i tecnològic.[9][10]

A més, l'Anella Científica ofereix serveis addicionals com DNS, accés directe a Internet, mitigació d'atacs DDoS, circuits dedicats i eines de monitoratge per a la gestió i millora del rendiment de la xarxa, incloent proves de velocitat, diagnosi i detecció d'anomalies.[11][12][13]

Referències

1. «Les institucions adherides a l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-08-02. [Consulta: 16 juny 2016].
2. «Els serveis en xarxa de l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-06-28. [Consulta: 18 juny 2016].
3. «En marxa el nucli òptic de l'Anella Científica i ampliades les connexions del seu troncal». [Consulta: 16 juny 2016].^[Enllaç no actiu]
4. CSUC «Comunicacions». Memòria d'Activitats de 2015, 16-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-01 [Consulta: 16 juny 2016]. Arxivat 2016-10-01 a Wayback Machine.
5. «Vídeo sobre la història de l'Anella Científica». [Consulta: 18 juny 2016].
6. «L'Anella del 2000 canvia la seva tecnologia cap a ATM». Revista Teraflop, 1998, pàg. 1-4.^[Enllaç no actiu]
7. «L'Anella Científica es renova pel seu 20è aniversari». Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 16 juny 2016].
8. «25 anys de l'Anella Científica: més que una xarxa». [Consulta: 28 novembre 2018].
9. «Política d'ús de l'Anella Científica». CSUC, pàg. 2 p.^[Enllaç no actiu]
10. «Categories d'adhesió a l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2015-01-26. [Consulta: 19 juny 2016].
11. «En marxa un nou servei de mitigació d'atacs de DDoS per a l'Anella Científica». El Blog del CSUC, 01-03-2018.
12. «Eines per a la xarxa». Arxivat de l'original el 2018-11-29. [Consulta: 28 novembre 2018].
13. «Les eines per a la xarxa de l'Anella Científica». Web oficial del CSUC. Arxivat de l'original el 2016-05-23. [Consulta: 19 juny 2016].

Enllaços externs

• L'Anella Científica - lloc web del CSUC Arxivat 2016-06-27 a Wayback Machine.
• Vídeo sobre l'Anella Científica