|
Amitabh BachchanAmitabh Bachchan (en hindi अमिताभ बच्चन, en urdú امیتابھ بچن), (Allahabad, Uttar Pradesh, 11 d'octubre de 1942) és un actor, presentador de televisió i productor indi de Bollywood. Està casat des del 1973 amb l'actriu Jaya Bachchan, amb qui té dos fills, Shweta i Abhishek Bachchan, el qual al seu torn és el marit d'Aishwarya Rai. Va ser una de les més grans estrelles bollywoodianes de la dècada de 1970[1] tot i que, a partir dels 2000, va tornar al primer pla cinematogràfic en diversos papers d'home madur. BiografiaFill de mare sikh i pare hindú, el metge i poeta en hindi i urdú, Harivansh Rai Bachchan, qui després canvià el seu cognom de Srivastava a Bachchan. Amibath estudià a l'institut masculí d'Allahabad i després es va graduar en arts en el Sherwood College de Nainital. Més tard es va llicenciar en ciències a la Universitat de Delhi. Posteriorment, va signar com a agent d'una empresa de transport a Calcuta, Bird and Co per tal de començar una carrera artística. Inicis professionalsDebutà el 1969 com un dels set protagonistes de Saat Hindustani. La pel·lícula no va tenir molt d'èxit, però Bachchan aconseguí el seu primer National Film Award.[2] La crítica i el públic van aclamar Anand (1970), pel·lícula comercial a la que van seguir altres d'escàs èxit com Reshma Aur Shera (1971) i Parwaana (1971). La seva pel·lícula més taquillera fou Prakash Mehra, on li van donar un paper protagonista rebutjat al principi per Dev Anand, la pel·lícula va ser un èxit després de diversos fracassos i el va catapultar a la fama ja protagonitzar pel·lícules com Deewaar (1975), Sholay (1975), Muqaddar Ca Sikander (1978), Don (1978), Kasmir Vaada (1978), Kaala Patthar (1979) i Lawaaris (1981).[3] Totes aquestes pel·lícules el van convertir en un gran heroi d'acció, encara que també en va realitzar altres de còmiques com Chupke Chupke (1975), Amar Akbar Anthony (1977) i Namaka Halaal (1982), o romàntiques com Kabhi Kabhi (1976) i Silsila (1981). El 1982, va tenir un accident rodant Coolio. Es va passar mesos recuperant-se i quan van poder per fi sortir el film, va ser tot un èxit de taquilla gràcies a tota la publicitat de l'accident.[4] Dedicació política i davalladaEl 1984, Amitabh entrà en política per ajudar l'amic de la seva família, Rajiv Gandhi. Va competir amb el conegut polític H. N. Bahuguna, i el va guanyar per un ampli marge (68,2% de l'electorat).[5] La seva carrera política, però, va durar poc i va cessar al cap de tres anys, per un assumpte relacionat amb l'escàndol Bofors.[6] Després d'un procés judicial, Bachchan va ser declarat no culpable. Però més tard, es va allunyar de la família Gandhi i després del cessament de Rajiv Gandhi, Bachchan va entrar en una crisi per les pèrdues econòmiques de la ABCL. El seu amic Estimar Singh el va ajudar durant la crisi i va començar a donar suport a Mulayam en la seva campanya política de forma no oficial. Jaya Bachchan es va unir al Partit Samajwadi i va ser membre del Rajya Sabha. El 1988, Bachchan va tornar al cinema amb Shahenshah, que va ser èxit en taquilla, en part per tota la publicitat que se li havia donat. Però després de l'èxit d'aquesta pel·lícula, va començar la mala ratxa en taquilla, tot i que va ser durant aquest període quan va guanyar el seu segon National Film Award per Agneepath. Després de Khuda Gawah, el 1992, es va mig retirar durant uns cinc anys, encara que treia pel·lícules com Insaniyat, del 1994, que tampoc aconseguien molt d'èxit. Bachchan establir la Amitabh Bachchan Corporation, Ltd (ABCL) el 1996 durant aquest període, amb la intenció de convertir-la en un empori de l'entreteniment. La seva estratègia comercial consistia a introduir productes i serveis que cobrissin tot l'espectre de la indústria índia de l'entreteniment i les seves operacions es basaven a distribuir i produir pel·lícules típiques, cassets i vídeos i en la producció i la comercialització de programari televisiu i d'esdeveniments i personatges importants. Poc després, van treure la pel·lícula Tere Mere SAPN, el 1996, que va ser un fracàs en taquilla, però que va servir perquè Arshad Warsi comencés una carrera com a actor còmic. La ABCL produir més pel·lícules, però cap va anar bé. El 1997, Bachchan va intentar tornar a la pantalla gran amb Mrityudaata, de la ABCL, però tampoc va tenir molta rendibilitat. La ABCL va perdre milions com a patrocinador de Miss Món 1996. Tots aquests problemes econòmics i diversos problemes legals que els van seguir, van portar a la ruïna de la ABCL el 1997. La cort de Bombai va retirar a Bachchan la potestat per vendre el bungalow que tenia en aquesta ciutat 'Prateeksha' i dos apartaments fins que els assumptes financers amb la Canara Bank es resolguessin. Bachchan al·legà que havia hipotecat el seu bungalow a Sàhara Índia Finance per incrementar el capital del seu compañía.[7] Bachchan intentar més tard rellançà la seva carrera com a actor i va aconseguir cert èxit amb Bade Miyano Chota Miyano (1998)[8] i Sooryavansham (1999);[9] però altres títols com Lal Baadshah (1999) i Hindustan Ki Qassam (1999) van fracassar en taquilla. Retorn de l'èxitEl 2000, Bachchan va presentar la versió índia del concurs de televisió britànic Who Wants to Be a Millionaire?, anomenat allà Kaun Banega Crorepati (KBC). Va ser un èxit, com en molts països i gràcies també al carisma de Bachchan. Es creu que amb el qual va guanyar va poder recuperar-se, però sobretot, aquest triomf li va servir per recuperar la popularitat.  El mateix any va retrobar per fi l'èxit de taquilla amb la pel·lícula d'Aditya Chopra Mohabbatein, on interpretava un auster i ancià personatge antagònic a Shah Rukh Khan. A aquesta pel·lícula, van seguir altres com Ek Rishtaa: A Bond of Love (2001), Kabhi Khushi Kabhie Gham (2001), Baghban (2003), Aks (2001), Aankhen (2002), Khakee (2004), Dev (2004) i Black (2005). Més endavant, va actuar junt amb el seu fill a Bunty aur Babli (2005), Sarkar (2005) o Kabhi Alvida Na Kehna (2006).[10] Les seves pel·lícules més recents han estat Baabul (2006), 11 Eklavya i Nishabd (2007); sense tenir un gran reconeixment, han estat elogiades per la crítica.[11] Entre els seus projectes, està el seu primer film en anglès, Shantaram dirigida per Mira Nair i amb Johnny Depp al repartiment.[12] També a The Last Lear, de Rituparno Ghosh.[13] Ara, amb la fi del govern de Mulayam Singh, torna a tenir problemes amb certes presumptes possessions il·legals de terrenys agrícoles i suposades falsificacions. Problemes de salutEn el rodatge de Coolio, el 1982, Bachchan va sortir ferit en una escena d'acció amb Puneet Issar.15 Va estar a l'hospital mesos i de vegades a punt de morir. Va tenir molt suport dels seus fans i tota la nació en general i en estrenar Coolio, va ser tot un èxit.[4] El director, Manmohan Desai va canviar el final de Coolio, ja que el personatge de Bachchan moria al final. Un altre al·licient del film era que incloïa just l'escena on tenia l'accident. Al novembre de 2005, Bachchan ingressà de nou a l'hospital Lilavati per una diverticulitis. En aquest temps, els seus projectes i el seu programa Kaun Banega Crorepati van quedar en suspens fins a la seva recuperació al març de 2006.[14] Bachchan és a més asmàtic, pateix de talassèmia menor i miastènia gravis. FilmografiaActor
Productor
Cantant en playback
Televisió
PremisEntre molts altres premis ha guanyat el premi a la seva carrera Filmfare Lifetime Achievement Award en 2000 i quatre vegades el National Film Awards al millor actor (1990, 2005, 2009, i 2015)[15]) Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amitabh Bachchan
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
