Ambigüitat

L'ambigüitat és un fenomen el lingüístic que es dona quan en una construcció no és clar seu significat. És a dir, un enunciat (una oració, un text) és ambigu quan és susceptible de dues o més interpretacions.[1] Pot ser deguda a una construcció sintàctica poc clara (per exemple, en la frase «Passejava amb el nen cantant» no és clar qui canta dels dos) o a la polisèmia o homonímia pròpia de determinades paraules (en un cas extrem, es parla de mots bagul o comodí, que poden tenir molts sentits). L'ambigüitat només es pot resoldre pel context, que atorga més probabilitat a un significat per sobre dels altres possibles, i per això s'estudia sobretot des de la pragmàtica.

Ambigüitat lèxica

Ambigüitat en forma de morfema o paraula. Es dona quan, en un diccionari o lèxic, es permet més d'una interpretació per a un sol mot. Presenta problemes de comprensió al receptor, l'única solució és recórrer al context o a la situació. Es dona quan una mateixa paraula admet dues o més significats diferents.

Homonímia

Les paraules tenen el mateix so, però els seus significats són diferents. Hi ha una coincidència gràfica de dues o més paraules que tenen significats diferents.

• Banc: establiment públic de crèdit, constituït en societat per accions.
• Banc: seient, amb respatller o sense, en què poden asseure's diverses persones.
• Banc: establiment mèdic on es conserven i emmagatzemen òrgans, teixits o líquids fisiològics humans per cobrir necessitats quirúrgiques, d'investigació, etc.
• Banc: conjunt de peixos que van plegats en gran nombre.

Per exemple, l'oració han posat un banc nou a la plaça pot tenir dues interpretacions, segons la interpretació que s'assigne al mot polisèmic banc: «han posat un seient nou a la plaça», o bé, «han posat una institució financera a la plaça».

• gat: mamífer carnívor de la família dels fèlids, digitígrad, domèstic, amb cap rodó, llengua molt aspra, potes curtes i pelatge espès, suau, de color blanc, gris, marró, vermellós o negre.
• gat: màquina que serveix per aixecar grans pesos a poca altura.

Per exemple, l'oració hi havia un gat sota l'automòbil pot tenir dues interpretacions, ja que el gat es pot tractar de «la màquina per a alçar l'automòbil per a reparar-lo», o bé, es pot tractar d'«un animal a sota de l'automòbil».

Homòfon

Paraules que es pronuncien igual però l'escriptura i els significats de les quals són diferents.

• Ball/vall: en què "ball" fa referència a la dansa i "vall" és una zona enclotada entre dues muntanyes.
• Bola/vola: en què "bola" fa referència a una pilota, mentre que "vola" fa referència a la tercera persona del present del verb 'volar'.

Homògraf

Paraules que tenen la mateixa escriptura i pronunciació, encara que els seus significats són diferents.

deu

• substantiu que significa un aflorament d'aigua
• una desena (nombre)
• 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb deure.

Ambigüitat estructural

Es dona en una oració o frase quan en té dos o més significats a causa de l'estructura, ja sigui per l'agrupament o la diferent funció gramatical.

Ambigüitat d'agrupament

Oració que té dues estructures possibles:

Què vols, galetes o pa de la tia Pepa? → Les galetes i el pa són tots dos de la tia Pepa o només el pa és de la tia Pepa.

Va veure un home en un vaixell amb una ullera de llarga vista → L'home portava una ullera de llarga vista o el va veure mitjançant una ullera de llarga vista.

Ambigüitat funcional

Es dona quan una paraula o frase completa dues o més relacions gramaticals; els morfemes i grups són iguals per a ambdós significats:

"La crítica de Riba", en què Riba pot ser-ne el crític o el criticat.

Referències

1. Diccionario de lingüística moderna. Alcaraz Varó i Martinez Linares 19979 p.1