Amélie de Montchalin

Amélie de Montchalin

Biografia
Naixement	(fr) Amélie Bommier 19 juny 1985 (39 anys) vuitè districte de Lió (França)
Ministra de Transició Ecològica i Solidària
20 maig 2022 – 4 juliol 2022 ← Barbara Pompili – Christophe Béchu →
Ministra de la Funció Pública
6 juliol 2020 – 20 maig 2022 – Stanislas Guerini → Membre del gabinet: govern Jean Castex
Ministre d'Estat per al Turisme, els Francesos a l'Estranger i la Francofonia
31 març 2019 – 6 juliol 2020 – Clément Beaune → Membre del gabinet: segon govern d'Édouard Philippe
Diputada a l'Assemblea Nacional
21 juny 2017 – 1r maig 2019 ← François Lamy – Stéphanie Atger → Legislatura: quinzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: sisena circumscripció d'Essonne
Dades personals
Formació	Universitat de París - Sorbonne Escola de Govern John F. Kennedy HEC Paris
Activitat
Ocupació	política, corporate administrative and commercial executive ^(en)
Ocupador	Consell Europeu de Relacions Exteriors
Partit	Renaixement
Membre de	HEC Alumni
Família
Parents	Jean de Montchalin, oncle
Premis
(2023)  orde d'Honor

Amélie de Montchalin (nascuda Bommier; Lió, 19 de juny de 1985) és una política francesa de La República En Marxa!. És Ministra de la transformació i funció pública des de juliol de 2020, abans va ser Secretària d'Estat per Afers europeus, des del 27 de març de 2019. Va ser elegida com a membre de l'Assemblea Nacional el 2017, i va representar el departament de l'Essonne fins que va ser nomenada ministra.[1] De 2017 a 2018 va ser el Whip de La República En Marxa! en el comitè de finances de l'Assemblea Nacional.

Educació

De Montchalin va néixer a Lió. Prové d'una família de pagesos del Pla de Saclay.[2] Va entrar a HEC Paris el 2005, graduant-se amb un màster d'administració el 2009. Durant els seus estudis va treballar com a interina per Valérie Pécresse en l'Assemblea Nacional.[3]

Carrera

De 2009 a 2012, de Montchalin va treballar com a economista a càrrec de l'anàlisi Eurozona per Exane BNP Paribas.[3] Després va estudiar a la John F. Kennedy School of Government de la Universitat Harvard, graduant-se amb un Màster d'Administració Pública el 2014. A partir de setembre de 2014 va treballar a l'empresa d'assegurances AXA en temes relacionats amb política pública global, protecció de dades i canvi climàtic.[4][5]

Abans d'unir-se a En Marche!, de Montchalin s'identificava amb el centre-dreta. Va quedar desencantada amb François Fillon i s'ha inspirat en el reformista i pro-europeu Emmanuel, i també per que percep la seva disposició per prioritzar habilitats sobre experiència política.[3][6][7] En les Eleccions legislatives franceses de 2017 va ser elegida amb el 61,34% del vot, derrotant el seu adversari Françoise Couasse de la Unió de Demòcrates i Independents.[8] La participació va ser baixa, del 41,25%.[9]

És membre de la Comissió de Finances, el comitè parlamentari que controla la despesa pública.[10][3]

El 27 de març de 2019, va ser nomenada Secretària d'Estat per Afers europeus, succeint Nathalie Loiseau.[11]

Ministra de la transformació i funció pública

El 6 de juliol de 2020, Amélie de Montchalin va ser nomenada Ministra de la transformació i de la funció pública al govern Jean Castex, sota la presidència d'Emmanuel Macron. El títol del seu ministeri fa referència a les paraules d'Emmanuel Macron durant la seva intervenció del 14 de juny de 2020, evocant la “transformació” del sector públic com un dels eixos centrals del seu “nou camí”.[12] En una entrevista del març del 2018, ella mateixa, fent referència a la condició dels funcionaris públics com a obstacle per a la contractació, va demanar una "transformació directiva" per "restablir un espai de maniobra en la gestió diària i, per tant, una forma de llibertat en la contractació de personal, per perfils, per exemple ».[12] També és l'encarregada d'assegurar la rapidesa en l'execució de les polítiques públiques en tots els ministeris.[13] Va mantenir Boris Melmoux-Eudes com a directora del gabinet.[12]

Referències

1. «Elections législatives 2017» (en francès). Ministry of the Interior.
2. LIMOGE, FRANÇOIS. «Législatives 2017 : trois députés issus de l'assurance à l'Assemblée nationale» (en francès).
3. Rescan, Elvire Camus, Enora Ollivier, Thibaut Godet, Sylvia Zappi et Manon. «Comment les futurs députés En marche ! se préparent à siéger pour la première fois» (en francès), 13-06-2017.
4. Frossard, A. L. «Nominée pour le Prix Jeune Pousse 2015 : Amélie de Montchalin» (en francès), 21-04-2015.
5. EIFR. «EIFR - Intervenant - de Montchalin Amélie» (en anglès). www.eifr.eu. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 10 agost 2020].
6. «Législatives 2017 : qui est Amélie De Montchalin la nouvelle députée REM de l'Essonne ?» (en francès), 19-06-2017.
7. «"France is back." Macron's En Marche party just swept the French parliament.» (en francès).
8. «Résultats dans la 6e circonscription de l'Essonne : 61% pour Amélie de Montchalin (LREM)» (en francès), 18-06-2017.
9. BFMTV. «Résultats de la 6eme-circonscription (essonne) : élections legislatives 2017» (en francès).^[Enllaç no actiu]
10. Nationale, Assemblée. «Mme Amélie de Montchalin - Essonne (6e circonscription) - Assemblée nationale» (en francès). www2.assemblee-nationale.fr.
11. «Amélie de Montchalin succeeds Nathalie Loiseau as Europe Minister». Ministry for Europe and Foreign Affairs, 31-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-07. [Consulta: 10 agost 2020].
12. Romaric Godin. «Amélie de Montchalin, punta de llança de la transformació del servei públic» (en francès). Mediapart, 07-07-2020.
13. Matthieu Deprieck. «Macron i Castex fan d'un "govern de combat" un exèrcit mexicà». L'Opinion, 27-07-2020.