Alt alamànic

Alt alamànic

Hochalemannisch
Tipus	dialecte
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals alt alemany alt alemany superior alamànic
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Dialectes	Alemany de Zuric, Alemany de Berna
Codis
Glottolog	high1290
Linguist List	gsw-hig

L'alt alamànic és un dialecte de l'alemany alamànic que es parla al nord de Suïssa, al sud de l'estat alemany de Baden-Württemberg, a Liechtenstein, part de l'Alt Rin francés i la regió de Vorarlberg austríaca. Forma part del continu dialectal de l'altgermànic superior, en què s'inclouen l'alamànic, el bavarès i el franconi.

Àrea lingüística

Els dialectes de l'alt alamànic es parlen a Liechtenstein i a la majoria de la Sprachraum alemanya: part de Baden-Württemberg (Alemanya), Liechtenstein, Alt Rin (França) i Vorarlberg (Àustria).

És important no confondre l'alt alamànic amb el terme «alemany suís», que es refereix a tots els dialectes alamànics de Suïssa, en oposició a la variant suïssa de l'alemany estàndard, la llengua literària de la part germanòfona diglòssica de Suïssa.

A Alemanya, els dialectes d'alt alamànic es parlen al sud de Baden-Württemberg, com per exemple a Markgräflerland i l'àrea adjacent al sud de Friburg de Brisgòvia, dins la Selva Negra. També es parla al sud de la regió de Sundgau, dins l'Alt Rin d'Alsàcia, a França. A la regió de Vorarlberg, a l'Àustria occidental, s'hi parla una forma d'alt alamànic al voltant de la conca del Rin.

Subdivisions

L'alt alamànic acostuma a dividir-se entre les seves varietats orientals i occidentals, marcades per la línia Brünig-Napf-Reuss, a través dels cantons d'Argau i de Lucerna.

L'alt alamànic oriental inclou el zuriquès, l'alemany de Lucerna i els dialectes de Suïssa oriental.

L'alt alamànic occidental inclou el bernès, els dialectes de Solothurn i Friburg, i la majoria de dialectes d'Aargau i les parts septentrionals del cantó de Lucerna.

Característiques

La característica distintiva dels dialectes de l'alt alamànic és la conclusió de la segona mutació consonàntica germànica, per exemple, chalt [xalt] «fred» vs. l'estàndard kalt [kʰalt].