Alicia Bárcena Ibarra

Alicia Bárcena Ibarra

Biografia
Naixement	5 març 1952 (72 anys) Ciutat de Mèxic
Secretary for the Environment and Natural Resources ^(en)
1r octubre 2024 –
Secretari de Relacions Exteriors de Mèxic
23 juny 2023 – 30 setembre 2024 ← Marcelo Ebrard
Dades personals
Formació	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Escola de Govern John F. Kennedy
Activitat
Ocupació	biòloga, diplomàtica
Ocupador	Organització de les Nacions Unides govern federal de Mèxic
Participà en
22 maig 2022	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2022
20 gener 2020	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
Premis
(2019)  doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo  doctor honoris causa per la Universitat de l'Havana

Alicia Bárcena Ibarra (Ciutat de Mèxic, 5 de març de 1952)[1] és una biòloga i diplomàtica mexicana.

Des de l'1 de juliol de 2008 exerceix com a secretària executiva de la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina i el Carib (Cepal), organisme de Nacions Unides amb seu a Santiago de Xile.[2]

Educació

Bárcena és biòloga per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i té un màster en administració de la Universitat Harvard.

Trajectòria

Per més de dues dècades, Bárcena ha treballat en diversos llocs públics relacionats directament amb el desenvolupament sostenible, el medi ambient i l'economia.[1]

Al 1971, mentre estudiava la seva llicenciatura en biologia, va ser integrant del Comitè de Lluita de la facultat de ciències de la UNAM, i com tal va participar activament a l'anàlisi de la matança de Dijous de Corpus, succeïda a la Ciutat de Mèxic. Després va assumir el càrrec de directora del Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics, situat a Yucatán, on va crear un centre de capacitació sobre botànica indígena.[3]

Va treballar com a sots-secretària de medi ambient i directora general de l'Institut Nacional de Pesca, a l'aleshores Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales. També va ser directora fundadora del Consell de la Terra a Costa Rica fins 1995, i coordinadora del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Posteriorment va ser cap de la divisió de medi ambient i assentaments humans, i després Secretària Executiva Adjunta de la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), a Santiago de Xile, fins l'1 de juny de 2006, quan va ser nomenada cap de gabinet del secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan.[1]

També ha estat professora i investigadora de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, responsable de la redacció de diversos articles sobre el desenvolupament sostenible.[4] El 3 de gener de 2007 el nou secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, la va nomenar Sotssecretària General d'Administració.[5] A l'any següent, va ocupar el càrrec de secretària executiva de la CEPAL. Al setembre de 2014, va rebre la distinció de doctora honoris causa per part de la Universitat d'Oslo, a Noruega.[6]

Referències

1. «Secretary-General Appoints Alicia Bárcena Ibarra of Mexico Chef de Cabinet» (en anglès). United Nations Information Service. [Consulta: 8 desembre 2014].
2. ^[enllaç sense format] http://www.un.org/spanish/sg/bios/Barcena_Ibarra_es.shtml
3. «Alicia Bárcena, la funcionaria mexicana de mayor rango internacional» (en castellà). Zócalo de Saltillo. [Consulta: 1r gener 2015].
4. «Secretaría Ejecutiva - Biografía». Cepal.org. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 1r gener 2015].
5. «Designan a mexicana subsecretaría en la ONU» (en castellà). El Universal, 04-01-2007. Arxivat de l'original el 2015-01-01. [Consulta: 1r gener 2015].
6. «La recipiendaria de la presea Sentimientos de la Nación recuerda “la rebeldía de Lucio y Genaro”» (en castellà). El Sur de Acapulco I Periódico de Guerrero [Consulta: 17 setembre 2017].